BONES NOVES...!

BONES NOVES...!




Ell, de silencis
amuntegats,
em diu alguna cosa.


Tots els anys
al desembre
l'espero,
inscrit en fulles
en blanc;
en murades d'escaiola;
enmig dels ventíjols;
als núvols aixafats.


Els gegants d'acer
a dintre de les coves
comencen a entonar
cançons d'alarits
eixordadors.


Ell, em diu què hi venen
temps d'hores grimpant
per les serralades,
acoltellant nuvolades
de seguit;
tempestes de molts colors
guarnint-nos-en de pells
virolades;
de minuts, excavant
clots per sobre del terregam;
de segons, encanonats
per bocanes volcàniques;
de ruixims i,esquitxos
d'aigua, amenaçadors.



Cerca una altra línea
de temps,
m'escridasses amb veu
d'ultratomba.
Però no sé
com he de iniciar- ho.
Aquestes notícies
em fan trasbalsar-me
una mica.



N'hauré de provar
com assajar
gambirols entre un
caramull de quadrícules
temporals.



Jugaré al sambori,
exploraré llocs,
en els quals el cor se
m'acceleri emocionat,
enllà hi serà el punt exacte
per a arrecerar-me.



Ell, de silencis
amuntegats,
hi ve l'últim mes
de l'any;
em dóna els bons
nadals.



Al dessota d'una
olivera plorem
els anys en els
quals s'hi vam estimar
i, aquells altres
en els quals endúiem
cuirassas i elms.



  



Adela Payá i Prats
              💜