FACCIONS AOMBRADES..!

EDGAR DEGAS
(1834-1917)



FACCIONS
AOMBRADES..!



Com tot es mou
a l'Univers,
així de la mateixa
mena de bellugor,
els sentiments
es desabillaren
del vestit mudador
dels diumenges
i, el canviares
per un davantal
a ratges.
Les sabates de taló
es convertiren
en espardenyes
d'anar-hi per casa.


Ja res no produïa
dolences,
allò què senties s'hi
va transformar en volves
de polsim, què amb
el plomall les espolsaves
d'un lloc a l'altre.


Esperit netejat, despullat
d'això candent,
que abrusat tot d'un
plegat, de flames enrogides,
revoleteja com aspa de molí. 


 
Sures enmig dels espais,
alleugerida dels turments.
Una àmfora al bell mig
del pitram, va abocant
a pleret,
flocs de carboncle,
què en regalimar per les
fosses orbitàries
adquireixen formes
perlades.




Llavis de molsa tendra
a sobre dels teus pòmuls
en fan recreacions
d'esclats de poncelles.
Aromatitzada d'efluvis
contràctils, li n'has donat
cabuda a un petit sentir.



 
De bell nou, tornis a
omplir la coral.lina
d'emocions, i per tal
de no fer-la eclosionar,
de no embussar-la
com abans, obris
la claueta de tant en
tant i, les dues valls
s'amaren del líquid
cristal.lí.



Amb pell nua en contacte
amb el sabulós,
t'han inscrit per sobre dels
teguments
paraules rosades,
què uns llambrots de robí
grafiaven amb assuaujada
delicadesa.



A cau d'orella una veu
rogallosa et murmura:


" Posa't la roba de mudar
i et curullaré a tota tu
de lliris blancs " 

 " Balla amb la faldilla
de volants, i fes-la servir
d'ombrel.la al damunt
del meu rostre,
dels meus ulls, 
de la meva boca...!

  






Adela Payá i Prats
              🌼