COM ENDOLAR EL COLOR VERD...!

COM ENDOLAR
EL COLOR VERD...!




Te n'has negligit
de les nits
brodades amb
fils d'atzabeja.


De la blonda negra
amb ribets de boixets.
Dels versos
què foníem amb
dits de plomins,  
fent- los refulgir
enmig dels cels.


Te n'has oblidat
dels fanals què
despenjàvem al bell mig
dels arbrissons,
on els nostres
rostres en feien
de llenços, al joc
de les llums i de
les ombres.  



El somni què hi
vam teixir de llagut
solcant el rierol,
dibuixa dessobre
les aigües:
grapes deslligant-s'hi
a poc a poc;
cossatges desaferrant-se'n
de sobte, amb
despreniment de
crostes ensangonades.
 
 
Te n'has fet oblidadís
d'aquell plor violaci
què ens mullava els
cors de pluja ruborosa.


Dels anells saturnins  
què és bellugaren
a l'entorn dels nostres
dits, giravoltant sense
lleure.


N'has soterrat les
il.lusions al mateix
enclotat del terra, on
un jorn, a la gleva,
la hi vas germinar
amb les teves pròpies
llavoretes.


Ara, des d'eixe mateix
lloc, en fan rebrolls
florades de dàlies,
amb les formes
bessones dels nostres
cossos quan n'eren
ben cenyits.


El què ignores és què
als capvespres enllumeno
l'alcova amb candeles
glauques,
les quals, reflecteixen
les murades amb els
colors dels nostres ulls.   







 Adela Payá i Prats
             🏵