SIGILOSAMENT...!

SIGILOSAMENT...!





Vingueres de nit
i, de puntelletes,
sense a penes
fer- ne soroll,
esllavissant- te com
ofidi cautelós.


Apagares el llum
de la tauleta de nit,
i, a cau d'orella, em
murmurejaves
mots inintel.ligibles.


Aleshores somniava
amb ocellets de cants
emmudits i, en els
silenciosos aldarulls
de la fullaraca en
moviment.


Parlaves i parlaves;
de tant en tant
escoltava un plor
estrangulat,
i, m'acaronaves
el front dolçament.


Em vas recollir entre
els teus braços,
a cops de cançonetes,
a estrebades de petons.



Aquesta matinada
en descloure els
ulls, tu, ja no hi eres,  
i, me n'havies llevat
les arracades...
Penjades d'un espill,
s'hi bressolegen
entre els bufits
del corrent d'aire.


 
   
Te n'anares de dia
i, de puntelletes;
el meu cos en fa olor
de tu, i ara mateix,
em sento surar enmig
de l'alcova.
 


Has deixat fragàncies
de mirra i, de sàndal.
Pel finestral te n'has
escapolit i, un escrit
teu parpelleja,
despenjat de la lampada.

 
El passadís l'has omplit
de candeles  blanques,
totes lluint amb bles
de tarongines.
Les petites flames ballen
en diferents temps,
fent de les murades
pantalles cinematogràfiques.


Em fa l'impressió de
trobar- me'n enmig del bosc,
on uns nans s'endinsen
a les seves llars, amb
ressemblança de bolets.
 


Li n'has donat a la casa
un aspecte de conte,  
on en llegir la teva carta
afegeixes què demà hi
arribaràs amb sandàlies
voladisses.
 



 
Adela Payá i Prats
              🍄