CAPSA DE SERPENTINES.

CAPSA DE
SERPENTINES.





De cara als altres,
n'ets un incordi,
pel fet d'haver-ne
perdut corets
de vermellons.



Tothom se'n fuig de
les funestes
realitats,
de les incomprensibles
crueltats.
Dels bruixots amb
bastons de colors.


La gent hi vol viure
com s'hi viu
a dintre dels films
encaramel.lats,
però, gairebé, mai,
s'acompleix.
Mentides dolces
per assuaujar
aquesta existència
vampiritzada,
depredadora,
on els diablots se'n
riuen de les calamitats.  


La vida n'és feta de
coure i, de ferro;
de sang i, de pústules;
de plors i, de llagrimons,
de carències i, d'absències;
de crits i, d'esgarrifances;
de desconsol i, de burletes.



Sí et veuen com a criatura
sofridora, l'has ben pifiada,
fugiran a cuitacorrents.
Els hi fa una mica
de mal de cap les tragèdies,
què tots els dies en són
amagades a les arquetes
mentideres.



No escolteu el soroll de
les tapadores retrunyint
contra les seves arestes...?
Doncs repiquetegen prou.



Poques persones
es prenen el temps
de conèixer algú
des del cor,
millor, moltes peripècies
de plastilina,
sense compromisos,
sense haver
d'esforçar-se'n
per res.
Cases de paperines;
jardins de joguines;
nins de porcellana i,
un sis plau:

 " Do not bother "



Visca la superficialitat,
el què n'és d'esporàdic,
el què rellisca, 
els anells de corretjoles,
les pellises de plom;
els ulls gèlids, què
mai no miren amb
compassió, què no
empatitzen amb res.  



Ens han fet creure
què no n'hi ha més
energia què la petrolífera
i, gran part de l'humanitat
s'ha enfosquit i, s'ha
plastificat.
Fins i tot, els sentiments  
s'han trasmudat en
serps de corall.


Celebrem el què no
té cap sentit;
adorem invencions
d'un enviat què en cap
moment no n'hagués
volgut això;
tot ho hem capgirat.


Tostemps romanem
de cap per avall.
Tal vegada hi som a
dintre d'una capsa de
sabates, on una xicalla
gegantina, rumien què
semblem cucs de seda.


Llance'm serpentines
per sobre dels caps
monstruosos,
maregem-los amb
divertiment de coloraines,
i, en distreure'ls
grimpem pels vessants
de cartolines, fins a
escapolir-nos dels
llambrecs de metall.
 
 




Adela Payá i Prats
           🔍🔎