PASSANT RATLLES...!

FRANZ STUCK (1863-1928)
Circe oferint una poció
a Odisseu.
 



PASSANT RATLLES...!



Potser, allò què hi
vam viure, obeïa
a un malson
d'un semidéu mig
embriagat,
inventant contes
amb finals dissortats.


Com ésser què tot
ho aclaparo,
què a cap cosa no
li'n nego la seva
possibilitat de llucar,
m'ho vaig creure;
mentrestant,
al rerefons,
els picarols em deien
que hi anava ben errada
amb aldarulls altisonants.



Només n'havia
d'estripar els falsos
records,
com també la imatge
mig esborrallada
d'una figura viril.



Havia estat al.lucinant
els pensaments
d'un altre;
però sentint els meus
propis sentiments.


Me n'havia enamorat
d'una invenció;
d'una obaga imponent;
d'una novel.la mitològica;
de l'anti heroi absent;
d'un home inexistent.



Havia cregut novament
com quan n'era una nena
amb les faules, on les
bestioles t'acaronaven les
oïdes amb els seus
alirets i, els seus bafs.  


Ferida per la meva
ingenuïtat, m'hi vaig
adonar què no li'n
pertanyia als déus
maldestres;
aleshores, hi vaig treure
a relluir tots els llibres
d'encanteris, què les
bruixes de la meva
nissaga en fem servir.

 

Potser, allò què hi
vam viure, complaïa a un
secret amagat als
registres akashics, què
desconeixíem tots
dos plegats.



A dintre dels perols
barrejo herbes curatives:
un manollet de rudes
què tenen la virtut
d'allunyar els mals, 
i, unes arrels de 
mandràgora, per a
raure una mica 
hipnotitzada.



Em beuré a glopets
els apòzemes medicinals
i, pacientment aguaitaré
què en tinguin la força
necessària per a fer-me'n
oblidadissa dels paranys
a l'interior de la meva ment.


Abans d'apujar al Mont
Olimp,
m'esmenten què he de
netejar el meu cos mental
de qualsevulla llavoreta
verinosa, doncs he de
vibrar harmònicament. 
 
  
 
 

 


Adela Payá i Prats
             🍵