Escultura: Minotauro.
Escultor Pedro Requejo.
TU, N'ETS FIGURA
DE BOIRINA ...!
Et miro, i
malgrat els corbs
què aletegen arran teu,
inspirant-te
les pitjors trapelleries
jo hi veig un nen
avergonyit, espantat,
què només hi troba
alivi als amagatalls,
quan les veritats
obrin vidrieres.
Et llegeixo com sí
et conegués de
sempre.
Quin cansanci ha
de produir
exhibir-se'n
a tothora amb
excuses
de lloances.
Un passet a la dreta,
mitja volta,
un saltiró a l'esquerra,
una sacsejada
dels malucs,
un paper omplit
de rodolins,
una contracció
momentània de la
mà dreta amb obertura
de musells,
com volent mastegar
alguna cosa.
El clon ha soterrat
l'home d'abans;
les galtes en són
unes altres,
l'esguard ha quedat
captiu de les preses
en moviment;
les saliveres davallen
de llavis estant.
El caçaire n'és alerta.
Amageu- vos conillets
què ja es carraguen
els fusells.
La calcamonia d'humà
hi vol muntar graonades
al cel, abillat de capellà,
però un reguitzell de negres
borinots li assenyalen
el seu habitatge al fons
de les cavorques.
Obaga d'esllenegada
figura, reflectida
en succesives
cartes del tarot, què
disfressat d'home
no assoleix la divinitat
de l'ésser humà.
Per essència, inhumà,
desconeix què s'hi sent
quan, un, n'és arraulit
pels espurneigs de Cupidell.
Mostra el seu cor per fer
diana a les fletxes i, en ser
dagat, de dintre d'ell,
se'n surt el minotaure
d'ulls enrojolats.
Adela Payá i Prats
☻
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada