PERDUDA AL SUPER...!
Es trenca un flascó
de cristall
enmig del supermercat.
Esclafits cristal.lins,
polsim bru
batejant les murades.
Pluja de vitralls
per tot arreu,
gentada trepitjant
els vidres, fent- los
cruixir contra les
rajoles.
Dies de sanglots
petrificats,
amagant sentiments
a la capseta de música,
donant- li corda
en direcció contrària
a les agulles del rellotge,
per tal d'expressar
tot allò què em fa
trontollar.
Cistell en mà, em
marejo en veure
tants productes
arrenglerats. De fet,
n'hi ha tants,
què no assoleixo
el que estic buscant.
Aglomeració per ací,
apilament per allà,
en cada petit angle,
en cada passadís.
Em trobo perduda entre
les prestatgeries,
els ulls se m'ennuvolen,
gairebé tot ho veig
esborrallat.
Torno a rememorar
la meva claustrofòbia
d'un temps endarrerit.
Hi vull sortir, respirar
aire pur....Si us plau
deixeu-me passar.
M'ofego.
En arribar on és la
caixera, n'he fet volar
un pot envitrallat
de café descafeinat.
Tothom em mira,
em sento morir,
més enrojolada què mai,
no ho havia estat,
n'hagués volgut
desaparèixer.
Òbriguen totes les
portes...!
N'estic tan atabalada,
què en travessar el llindar
de l'eixida, ploro desconsoladament
sense saber per què...!
Adela Payá i Prats
😢
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada