FETILLERES A DINTRE
DE LES PINYES...!
De peus trepitjadors,
la meva melangia
la desfaig, desdibuixada
entre pètals diàfans.
D'esguard fugisser
en puc grimpar
més amunt dels
núvols esponjosos.
Les papallones d'albí
revoletegen a l'entorn
de les flors, al llarg
del senderol.
De nou, he contemplat
l'arbre amb tres troncs
junyits, des del qual, una
llum rosa, el lliga a un túnel.
Bassiols d'aigua a la
vorera del camí, després
d'uns dies de copiosa pluja,
esguiten reguerols de ruixims.
El fullam n'és més esgrogueït,
les humitats acotxen
el rierol de més gebrada, mentre m'esforço per clissar-lo.
Una cançoneta em
taral.leja per dintre què
ja hi sóc de tornada
als versets últims.
En arribar al banc de fusta,
la Mare Terra em fa saber
què hi vaig acompanyada,
entre flabiols, harmonitzada.
Un rodolar de passes
solitàries, entre castanyoles
retrunyeixen dolçament
d'aleteigs de voliaines.
Sospirejar entre les pinyes
em trasbalsa a mons
d'encanteris, on les fades
em fan somriures de pinyons.
Un donyet d'escarabat
empolainat, amb mans
emplenades de gerdons
silvestres, me n'ofereix un.
Al sortir del boscatge,
amb boca fruitosa,
entropesso amb un borinot
capficat en llepar-me'n els llavis
Adela Payá i Prats
🌲
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada