A BENASSAU, VÍDEO...!

                  🐲🎈🐞🐌🦋🐝🐦🐖

FÈLIX I ZARA A SUÏSSA...!

     
             ⌛⏰⏳⏱🛎🕐🌜🌛🌝🌡

D'EXCURSIÓ PER LA VALL DE LA GALLINERA...!

         🍂🌻🌿💗⚘☘🐞🌼🦋🏵🌴

VACIL.LACIONS, ENTRE GEMECS...!

VACIL.LACIONS,
ENTRE GEMECS...!




Quants segons de
trucades, sense
sons;
de papers en blanc
què no feliciten
cap celebració;
de taules per a dos,
amb dues copes
de vi, què el cambrer
acabarà bevent-se-les.


Quants minuts de
boques ofegant
paraules enmig 
de les saliveres;
de mans resseques
i, corrugades,
asprívoles, per no
tenir-ne contacte
amb una pell
assuaujada.


Quantes hores de
tantes indiferències;
de no connectar
amb ningú per mitjà
de l'ànima;
de visitar esplugues
al cor de la terra;
de viure esporuguida
escoltant el dring
de les campanetes,
sense l'escalf d'una
mà acollidora.


Tanta malastrugança
sense sentit, 
tot i que escadussera 
de raonaments,
abstreta per fer-ne més
mal què bé.
Un continu bategar
de cors minvants.


Un cadenat de llàgrimes
perpetuant-s'hi,
cristalitzant-s'hi en 
collarets de brillants.
Una passejada pels
passadissos estel.lars,
un centelleig d'esguards
mirant detenidament
el què no sintonitza
amb les amorositats.  
Un vagabundeig de
cossos desequilibrats,
cercant el punt exacte
de la gravetat, on puguin
restar ben palplantats
sense haver de caure.


Un aleteig d'ales de
polsim;
unes petjades què
els elements naturals
anirant esborrant-les
de mica en mica;
un quefer al llarg de
l'existència, adquirint
tonalitats d'invisibilitat;
una dissolució de vides
barrejant- se amb la
calidesa de la Mare Terra.
Un comiat de la bellesa
què ens va subjugar
en uns instants de màgia. 
Un arreveure de tot allò
què hi va ser fruit d'un
esbarjo ben al.lucinant.
 





Adela Payá i Prats
              ☘
  
  

DELS PENYALS FINS MÉS AMUNT...!

MONTCABRER

DELS PENYALS
FINS MÉS AMUNT...!



Hi vaig venir
al món en cistell
endolat.
Per a viure n'havia
de seguir lleis
en contra del relluc
de les poncelles;
i, malgrat això,
em deien rebel
per lluitar a favor
de la vida, i de la
bellesa.
En cercar el meu
amoret,
n'havia d'acomplir
regles d'or i, de
puixances,
a la qual cosa
m'hi vaig negar.
Ell, en feia flaire
a gespa mullada,
a mans arreplegadores
d'oli, a foc recent
encès, a una saviesa
ancestral, estripada
per les sofrences
i, el patiment.
Però els qui s'enfeinen
per destruir qualsevulla
llavor amorosida, 
ens van venir al darrere,
reblint-nos els viaranys
de molts paranys.
No ha hagut descans
en les seves malifetes. 
Hi vaig aterrar ací
amb èlitres de purpurines,
però, a poc a poc,
se'n van emmusteint,
fins a caure, reduïts
en volves de polsim.
Penjo a l'arbre
invisibilitzat, missatges
de súplica,
ell, m'abraça càlidament
i, m'ha promès
llegir-los a espai
i, amb deteniment.
Em diu què en uns
dies en rebré la
resposta.
Marxaré a dintre
d'una bombolla
blau de cobalt, tan
gran com un planeta;
en mostraran
senderols lluminosos,
on reaprendré un munt
de coneixements
oblidats.
Recuperaré la meva
història ocultada;
en sabré dels meus
origens;
em relataran les
epopeies fidedignes
de Gaia;
ja què l'arbust em
comenta què qualsevol
humà, pel fet de néixer,
en té dret a la veritat. 
A la fi, em sortiré
d'aquest desgavell
d'invencions i, de tantes
engalipades
relatades amb un
gavadal d'afegitons
i, de pellingots.
Em mudaré amb
dalmàtiques glauques,
enduré diadema anyil
i, a pleret, travessaré
el cinyell de Van Allen.
No puc romandre
per més temps
ensopegada a dintre
dels brous de cultiu.  
Hem de traslladar-nos
a una Terra Paral.lela.
 







Adela Payá i Prats
              🌞
 







 



  

A BENASSAU...!

Dinaret a Benassau
amb amics de l'ànima
i de la poesia.  
Gracietes, per aquest
jorn tan boniquet i,
a més a més, hem
acomiadat la trobada
amb una posta de Sol
esplèndida.💗
 

En agraïment a Miquel
Català:
El seu poema s'anomena:



ESPILL


un bon dia despertes,
et mires a l'espill
i no et reconeixes,
has deixat moltes
coses pel camí,
somnis d'infantesa,
pensaments de joventut,
desitjos de sempre
la teua vida no és
ni l'ombra lleugera
del que havìes imaginat
potser ha arribat l'hora
de ser honest amb
tu mateix.



Miquel Català
" La Dona del boscà "



 

CAPSA DE SERPENTINES.

CAPSA DE
SERPENTINES.





De cara als altres,
n'ets un incordi,
pel fet d'haver-ne
perdut corets
de vermellons.



Tothom se'n fuig de
les funestes
realitats,
de les incomprensibles
crueltats.
Dels bruixots amb
bastons de colors.


La gent hi vol viure
com s'hi viu
a dintre dels films
encaramel.lats,
però, gairebé, mai,
s'acompleix.
Mentides dolces
per assuaujar
aquesta existència
vampiritzada,
depredadora,
on els diablots se'n
riuen de les calamitats.  


La vida n'és feta de
coure i, de ferro;
de sang i, de pústules;
de plors i, de llagrimons,
de carències i, d'absències;
de crits i, d'esgarrifances;
de desconsol i, de burletes.



Sí et veuen com a criatura
sofridora, l'has ben pifiada,
fugiran a cuitacorrents.
Els hi fa una mica
de mal de cap les tragèdies,
què tots els dies en són
amagades a les arquetes
mentideres.



No escolteu el soroll de
les tapadores retrunyint
contra les seves arestes...?
Doncs repiquetegen prou.



Poques persones
es prenen el temps
de conèixer algú
des del cor,
millor, moltes peripècies
de plastilina,
sense compromisos,
sense haver
d'esforçar-se'n
per res.
Cases de paperines;
jardins de joguines;
nins de porcellana i,
un sis plau:

 " Do not bother "



Visca la superficialitat,
el què n'és d'esporàdic,
el què rellisca, 
els anells de corretjoles,
les pellises de plom;
els ulls gèlids, què
mai no miren amb
compassió, què no
empatitzen amb res.  



Ens han fet creure
què no n'hi ha més
energia què la petrolífera
i, gran part de l'humanitat
s'ha enfosquit i, s'ha
plastificat.
Fins i tot, els sentiments  
s'han trasmudat en
serps de corall.


Celebrem el què no
té cap sentit;
adorem invencions
d'un enviat què en cap
moment no n'hagués
volgut això;
tot ho hem capgirat.


Tostemps romanem
de cap per avall.
Tal vegada hi som a
dintre d'una capsa de
sabates, on una xicalla
gegantina, rumien què
semblem cucs de seda.


Llance'm serpentines
per sobre dels caps
monstruosos,
maregem-los amb
divertiment de coloraines,
i, en distreure'ls
grimpem pels vessants
de cartolines, fins a
escapolir-nos dels
llambrecs de metall.
 
 




Adela Payá i Prats
           🔍🔎

IMMENSA SOLITUD...!

IMMENSA SOLITUD...!




T'esforces per
sobreviure,
arrossegant un munt
d'històries amargues.



T'aixeques pensant
què algú se sentirà
content, de què vulguis
romandre viva.



Però, potser, ells,
els meus fills, no valoren
res del què he fet per
ells i, encara així,
em culpabilitzen de tot.


Què trist és veure als
seus rostres,
un despreci immerescut;
un gest de fàstic; 
un no voler fer
confidències amb mi;
sempre cercant el pitjor,
mai el millor.


No valorant res del
què he laborat per ells;
cap cosa, davant
de la qual, qualsevol
altre, n'estaria ben
agraït.
Exclosa per sempre,
per les rancúnies
no guarides del passat.


Hi sóc la diana de totes
les seves fletxes.
Per molt què els
vulgui, fins i tot,
hi troben defectes
amb la meva manera
d'estimar-los.


Sí els concedeixo
deslliurança,
i, no em capfico massa
a les seves vides
per tal de respectar-los,
i, que aprenguin el sentit
de la llibertat i, de la
independència,
em diuen que passo
d'ells.


Sí em poso malalta
cap ni un, no 
pregunten per mi.
Sí escric un poema
cap comentari.
Un autèntic desert de
mots enfonsats als
clots del sorralenc. 


Com el seu pare, pensen
què n'he perdut la
qualitat d'ésser humà,
què tan sols hi sóc
una fàmula-mare.



Retrets i, més retrets.
Quan els vaig dir de
tenir-ne cura del seu
pare malaltís amb
el propòsit de que 
no interrompessin
els seus estudis a
l'universitat. 


Malgrat tant d'esforç
per a d'ells n'he segut
menys què una engruna. 
Una merda al quadrat.


Marxaré, ben lluny
camí dels estels. Ja no
n'hi ha cap cosa què
em retingui ací a la
Terra.
N'he perdut totes les
batalles.
Germans: dueu-me
el meu carruatge alat.
Ja ha arribat l'hora
d'entelar-me els ulls
de brillantor.









Adela Payá i Prats
            🦄










 

  
 

 

UN CEDRE PER NADAL...!

Cedrus Libani.Cedre del Líban 

Un moment d’esperança




L’observació atenta
dels arbres ens dona
pau i serenor, així com
ens ajuda a entendre
el significat de la
generositat. No és en
va que durant les
vacances nadalenques
existeixi la tradició
d’engalanar-los i
d’il·luminar-los. Malgrat
tot, la llum que
desprenen sovint posa
de relleu un munt de
desigualtats i
d’injustícies que res
tenen a veure amb
l’essència original.
Cada any és una
oportunitat i un moment d’esperança, però cada
any, l’home, sord a
qualsevol pregària,
boicoteja mil i una
petites iniciatives
enfocades al tòpic d’un
altre món és possible.
El meu desig per
enguany seria veure
moltes més places com
les que descriu aquest
petit poema.

Franc Guinart i Palet
14-12-2019

Cedre del Líban dels Jardins  de Casa Bas 
( Capellades)

 
" Ell,


diu la llegenda,
només era allà,
al bell mig de la plaça,
flanquejat per quatre
bancs
disposats en forma de
quadrat:
el del nord pels
romanesos,
el del sud pels
marroquins,
el de l'est pels
pakistanesos,
el de l'oest pels
equatorians.
Damunt d'ells un rumor
s'abraonà,
la possible execució
d'un projecte:
fer un aparcament sota
la plaça,
la foradarien i la
desfigurarien.
L'Andrei va anar a
veure la Yasmin,
plegats van anar a
buscar l'Abdul,
reunint-se finalment
amb la Vicenta;
amb urgència calia fer
alguna cosa.
Recolliren signatures
de tots els coneguts,
dels qui eren del barri
i dels més enllà;
no volien veure aquell
espai malbaratat,
ni tampoc caigut el seu
meravellós amic,
aquell que tanta pau i
silenci els regalara.
Anys després, continua
dient la llegenda,
encara recorden els
noms dels quatre
bancs,
ara, però, ja no tenen
colla fixa ni
denominació,
ara són els bancs on
tots i totes parlen de tot
sota l'ombra impagable
d'aquell vell cedre del
Líban. "



Franc Guinart i Palet
19-11-2019
                
                    🌳

 


 


  



  

PERDUDA AL SUPER...!

PERDUDA AL SUPER...!




Es trenca un flascó
de cristall
enmig del supermercat.
Esclafits cristal.lins,
polsim bru
batejant les murades. 


Pluja de vitralls
per tot arreu,
gentada trepitjant
els vidres, fent- los
cruixir contra les
rajoles.

 
Dies de sanglots
petrificats,
amagant sentiments
a la capseta de música,
donant- li corda
en direcció contrària
a les agulles del rellotge, 
per tal d'expressar
tot allò què em fa
trontollar.


Cistell en mà, em
marejo en veure
tants productes
arrenglerats. De fet,
n'hi ha tants,
què no assoleixo 
el que estic buscant.


Aglomeració per ací,
apilament per allà,
en cada petit angle,
en cada passadís.
Em trobo perduda entre
les prestatgeries,
els ulls se m'ennuvolen,
gairebé tot ho veig
esborrallat.


Torno a rememorar
la meva claustrofòbia
d'un temps endarrerit.
Hi vull sortir, respirar
aire pur....Si us plau
deixeu-me passar.
M'ofego.


En arribar on és la
caixera, n'he fet volar
un pot envitrallat
de café descafeinat. 
Tothom em mira,
em sento morir,
més enrojolada què mai,
no ho havia estat,
n'hagués volgut
desaparèixer.


Òbriguen totes les
portes...!


N'estic tan atabalada,
què en travessar el llindar
de l'eixida, ploro desconsoladament 
sense saber per què...!







Adela Payá i Prats
             😢
        

PUNTS EQUIDISTANTS..!

Imatge: Mario García 
Montalbán. " Dénia"

Per a: A.J.C




PUNTS EQUIDISTANTS..!





Paradís de florades
marines,
les meduses cristal.lines
s'apropen a vora de mar.


Arrissat per les onades
d'escuma nívia, et vas escapolir de mica en mica, 
fins a quedar reduït 
en un sol punt.



Ja no et tornaré a veure
home subaquàtic,   
ni xafigarem junts
el sorralenc, 
agafats de les coral.lines.
  

Les converses què ens
deslligaven amb més empenta,
ens van fer sabedors de les
distàncies què ens separaven. 


Malgrat això, els nostres
cossos s'entenien, 
es comunicaven,
sermonejaven a la gargamella,
a la ment, als pensaments.
  

Ens eclipsaren enmig de les
pluges fosques, 
entre mots discrepants,
i, esguards entelats.


D'idees contraposades,
els cors no palpitaven ja 
de roig.
L'amor es marcia, entre
petalines enfilant-se pels cels.



Amb el pas dels dies
empal.lidíem de groc,
emmalaltíem d'escadussera
emocionalitat.


Els anells estripats, es van
despullar dels nostres dits.
Tu, regressaries novament
a l'oceà, jo restaria a la Terra. 



 


Adela Payá i Prats
          🌏💧

PROSSEGUEIX EL CAMÍ DELS VERSOS...!

PROSSEGUEIX EL CAMÍ
DELS VERSOS...!




Un luxe, passejar-se'n
entre lliris blanquívols,
escoltar la musicalitat
del glauco fullam,
acaronat pel vent del Zèfir.



Una dolça melangia
xafigar la terra mullada
en ploure una mica
amb peus nuus.  


Trobar el clot on vas
copular amb la gleva,
i, endinsar el meu cos
despullat, en contacte
amb els grànuls bruns.


Escridassar el teu nom
entre els vessants
muntanyosos i, l'eco
retornar-me'l amb
diferents sons colpidors. 
 

Rodolar pels camps
de blat i, espigolar-te
des del terris, on descurat,
han oblidat de recollir-te'n.

   
Assaborir-te als conreus
de raïm, què com bagot
pendulat al cep, després
de la verema, romans
esperant què algú t'arrenqués.
 

Un delit immens apropar- me'n a les cantonades del teu
carreró i, fregar amb les
meves mans les murades
de pedra què et fan de
paret estant, a la teva llar. 
    


Quin goig d'agrunsar-nos- en
ben junts al balancí del jardi,
llegint tots dos plegats
el llibre que encara rau en blanc.
Només n'hi ha cinc versets
escrits al seu començament. 


" Heus ací, un elf i una fada.
Ella dorm al cor d'una flor,
ell, se la mira dolçament i li
esbufega el seu cosset
amb alenades d'escalfament..."



Prossegueix...!
 

   


Adela Payá i Prats
             📖

INCONGRUÈNCIES...!

INCONGRUÈNCIES...!



Tostemps
sobrevivint,
sense apenes
disposar de l'espai
i, el temps
per a guarir-nos-en
les ferides, què
arrosseguem des
de tantes vides. 


Capficats en
polimentar-nos
de més nitideses,
de més perfeccions,
ens hem oblidat de
com arribar a ser-ne
humans.


Feina i, més feina,
diners i, més diners,
lletres què bestreure,
cossos cansats,
estressats de viure
en perpètua esclavitud.


Pot sonar fins i tot
ridícul, haver
de pagar-nos
la nostra existència
des de la naixença
fins la mort.


Quan ací, 
suposadament
n'hem vingut
a aprendre lliçons
espirituals;
qui o quins detractors
ens han fet fruit
de les mercaderies...?


Celebrem festivitats
en les quals no creiem,
gairebé, conduïts per
repetitives tasques
heretades i, davant
les quals, no ens oposem.


Hi vols una altra mena
de romandre en aquest
planeta,
sense ser-ne ataviada
per ornaments sintètics
i, exempta de borumballes.


Tostemps
sobrevivint, a sobre
d'una lloca feta de palla
i, de brossam,
amb visió limitada,
no adonant- te d'una
munió de llambrecs
escodrinyant- te a tothora.


Vivim en la creació
d'un anti Déu,
santificant mots
de corcons;
visitant llocs on
resideixen els
opresors de vida.


Seguim agenollats
al davant dels mentiders,
quan el què hauríem
de redescobrir-ne
n'és la nostra força,
el nostre valor,
la nostra divinitat,
els nostres ulls fúlgids.

L'amor n'és l'únic estri
què ens pot alliberar,
què ens pot ensinistrar
per a que ens arrenquem 
les nostres hopalandes
brodades amb fils
electromagnètics.
 








Adela Payá i Prats
             👀

  

SIGILOSAMENT...!

SIGILOSAMENT...!





Vingueres de nit
i, de puntelletes,
sense a penes
fer- ne soroll,
esllavissant- te com
ofidi cautelós.


Apagares el llum
de la tauleta de nit,
i, a cau d'orella, em
murmurejaves
mots inintel.ligibles.


Aleshores somniava
amb ocellets de cants
emmudits i, en els
silenciosos aldarulls
de la fullaraca en
moviment.


Parlaves i parlaves;
de tant en tant
escoltava un plor
estrangulat,
i, m'acaronaves
el front dolçament.


Em vas recollir entre
els teus braços,
a cops de cançonetes,
a estrebades de petons.



Aquesta matinada
en descloure els
ulls, tu, ja no hi eres,  
i, me n'havies llevat
les arracades...
Penjades d'un espill,
s'hi bressolegen
entre els bufits
del corrent d'aire.


 
   
Te n'anares de dia
i, de puntelletes;
el meu cos en fa olor
de tu, i ara mateix,
em sento surar enmig
de l'alcova.
 


Has deixat fragàncies
de mirra i, de sàndal.
Pel finestral te n'has
escapolit i, un escrit
teu parpelleja,
despenjat de la lampada.

 
El passadís l'has omplit
de candeles  blanques,
totes lluint amb bles
de tarongines.
Les petites flames ballen
en diferents temps,
fent de les murades
pantalles cinematogràfiques.


Em fa l'impressió de
trobar- me'n enmig del bosc,
on uns nans s'endinsen
a les seves llars, amb
ressemblança de bolets.
 


Li n'has donat a la casa
un aspecte de conte,  
on en llegir la teva carta
afegeixes què demà hi
arribaràs amb sandàlies
voladisses.
 



 
Adela Payá i Prats
              🍄

EL TIÓ DE NADAL

EL TIÓ DE NADAL

Caga tió

ametlles/avellanes i torró'
no caguis arengades
que són massa salades
caga torrons
que són més bons
Caga tió
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó
Caga tió!

»

«Caga tió

De mel i de mató
no caguis avellanes
que no ens agraden
caga torrons
que són molt bons.

»

«Tió, tió

Caga torró
d'avellana i de pinyó
Si no cagues botifarra
et clavarem un cop de barra.
Si no cagues torró
et clavarem un cop de bastó
Tió, tió

»

«Caga tió

caga torró
d'avellana i de pinyó
Si no vols cagar
garrotada va!

»

«Caga tió

avellanes i torró,
si no cagues tió
et donaré un cop de bastó!

»

«Tió, tió,

caga torrons
dels fins i dels bons.
Si no en tens més
caga diners,
si no en tens prous
caga ous.

»

«Caga tió

tió de nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera
el pollí a dalt del pi
corre, corre Valentí!
Correu, bous i vaques
gallines amb sabates
i porcs amb sabatots
correu, correu minyons!
que la Teta fa torrons
el vicari els ha tastat
diu que són un poc salats
ai, el brut!
ai, el porc!
ai, el cara, cara, cara!
ai, el brut!
ai, el porc!
ai, el cara de pebrot!

ATREVIR- SE A ESTIMAR...!

ANTONIO CANOVA.
" TÀNATOS"




ATREVIR- SE
A ESTIMAR...!



Espellussa les
cotnes del cor,
tan endurides pel
pas del temps.


Esgotat de regalar
estimes fingides,
abans de retrobar-se'n
amb Tànatos,
vol assabentar-se'n
de la força dels
sentiments.


En demana oportunitats
per allargassar la vida,
amb l'únic propòsit
d'averiguar el sentit de
les querences.



S'hi capfica de ple,
i a pler, però
tot de seguit, se n'adona
què n'és addicte a les
pellofes, no pas a la
coral.lina.



Li'n fa un munt de xiulets
a la seva ànima engarjolada.
Mig ploricó i, tossudament
agenollat, li'l suplicà de
incorporar-se'n de bell nou
al seu cos exhaurit.
 


N'ha après què sense el seu
esperit, no li'n trobà el
significat a això d'acaronar
a un altre ésser humà,
com tampoc, 
el fet de defendre
a una criatura benvolguda.




Tànatos, li n'ha regalat
dos rellotges màgics.
En un d'ells emmarca la data
sencera de la seva recollida:
dia, mes i any; 
quan hi serà,ell, mateix,
qui l'arreplegarà;
en l'altre, la seva propera
resurrecció.
   

En cas d'enamorar- se'n
des del cor, n'hi haurà la
possibilitat d'altres events.
Potser fins i tot,
intercedeixi Cronos i, en faci
trencaments de les
esfèrules amb petges de
formiguetes.


Espellussa les cotnes del cor i,
a pleret, va arrencant-se'n els
caperons escrotonats,
fins a exposar-se'n al davant
de tothom amb una emocionalitat
jamai allerada.


Ja li ha arribat l'hora de
benvoler més enllà dels
tempanells i, n'està tan
afeccionat, què n'ha fet llucar
dos alots ben immensos, 
distanciant-lo del seu
recent amoret, potser
enganyós o fent veure
què n'era de veritat.  

  
Misteris de la mateixa
existència...!









Adela Payá i Prats
            ⏳    

El NIN QUE TITIL.LAVA!

El NIN QUE
TITIL.LAVA!





Fes-me un petó
nin preciós,
muntem als cavallets.


Amunt i avall, 
enlairem-nos-en
amb els cotxes 
voladors,
contemplem-nos-en
al davant dels espills
distorsionats.


Mengem neules
de colors,
acompanyem al músic
del xilòfon amb les
nostres veus entonades. 


Agafa'm ben fort de
la mà, hem de veure
el teatre dels titelles. 
Avui representen l'obra:
" La boleta del món:
l'hostatge de tothom"
  

Ara només ens queda
disfressar-nos-en de
margallons i, fer-ne 
creure a tothom què 
refulgim d'or.


Te n'adonaràs, nin preciós,
de quanta gentada
en voldrà fruir de la nostra
amistat.


Després ens guarnirem
amb parracs i, ens
embetumarem el rostre
i, les mans de carbó,
on podràs advertir 
de quina mena tan dispar, 
ens tractaran.
     


Només em delecto per
ensenyar-te'n
lliçons menudetes, què
vull que comprenguis.     

" Digues-me el que tens
i, et diré el que vals..." 
El pare, sempre em deia
aquesta dita.



Fes-me un petó
nin preciós,
compre'm uns globus
de colors i, somniem
què fem un tomb pel
cel...Saludem els estels
i, a la lluna mentidera;
en estar ben cansats
s'adormirem.

 
Sé què demà en
esparpillar-me, no hi
seràs amb mi. N'hauràs
marxat a trenc d'alba, 
amb el primer raig
llumener..!





 
Adela Payá i Prats
             🤹‍♂️

RECORDANT-VOS...!

              😍😘💕💟❣💙💚💛❤

RODOLANT...!

RODOLANT...!




La rosa rodola
de petalines
aclarint- s'hi
pel Sol llaminer.


El nostre astre,
avui, rastreja
a les corol.les carmesí;
ell, el llepa flors.


Mig empal.lidides
les florades, s'hi confonen
amb els paisatges
nevisquejats. 


Hi agafo un floc de
neu i, de sobte en fa
rebroll d'un capoll
lletós.


En acaronar-me
les galtes amb ell,
se'n surten de dintre
d'elles, poncelles d'arrós.



L'arrossaire, als marjals,
m'arrenca els petits
grànuls nivis, què la terra
mullada, acull als seus calzes.



De raigs enjalbegada,
l'estrella lluminosa
espargeix més blanc
a sobre de blanc.


De mil abraçades
embolcallada, ens
curullem en un pom albí
d'herbes oloroses.
 

 



Adela Payá i Prats
               🌼

QUI...?

 PINTOR: MANUEL MENDIVE
                        (1944)





QUI...?


Qui deixa els
vitralls embrutits
amb l'excusa
de no ataüllar
a la seva estimada,
quan, ella, passeja
al davant dels
finestrals, guarnida
de nuvolada. ?



Qui tanca la porta
amb un cop brusc,
quan ja se sap que
la seva enamorada
no trigarà gaire
en fer sonar campanetes
i, picarols, alertant
de la seva presència
en forma de ventíjol
encaputxat...?



Qui vol fer de guardià
a la tomba, on s'arrauleix
el seu amoret en vida,
quan, un, ha anat
esquarterant-lo a pleret,
peça rere peça,
i, a més a més,
endinsant- lo en caixa
de fusta foradada,
per tal de no ofegar- lo
del tot...?


Qui pot conformar-se'n
en sotjar les estimes
abrigallades de raigs
foscants, descolorint-se
les galtes de vermellons,
o ben bé, fent escopinades
de paraules metal.litzades...?


Qui quequella mots
tendrívols, per a després
capgirar-los,
i, desmentir-se'n de tot allò
què n'havia segut pronunciat
amb passió i, amb lloables
intencions...?

 

Qui en fa de besades per
a després acoltellar
l'amor de moltes ganivetades.
Qui diu, com parlant
a les margarides: avui, si,
demà, no.
Qui es plau d'omplir
de dubtes a l'ésser volgut
i, trobar-ne goig en 
desplaure'l...?



Qui s'ha declarat occidor
de l'amor, per extreure'n
delectances,
atorgant cínicament
fiblades i, agullonades i,
afermar al mateix temps,
què n'eren uns incipients
preludis d'èxtasi...?
 
 




  



Adela Payá i Prats
              💞