UNA EMOCIÓ: BÀLSAM CURATIU.

UNA EMOCIÓ:
BÀLSAM CURATIU.


Duus penjades a la panxa,
boles de colors,
des d'on s'hi poden escoltar
tèrboles melodies.

Simfonies acróstiques i,
preludis de combats.

Espases i llances
endintsant- se'n
al fons de la carn;
fletxes d'arquer
fent cruixir caps i cors,
estavellant-los com
magranes d'escorces
entreobrint- s'hi.


Duus cascavells a la panxa,
dringant amb aldarulls compassats. Una orquestra de corcers feréstecs cavalquen, esgrafiant  petjades al galop.

El desgel de les emocions: mossegades acarnissades
enceten a frec dels budells; desmembren teguments malaltissos;
desbocades cavalcadures plovisquegen reguerols ensangonats.

Les amorositats, com degoteigs d'escarlata, li n'han brocat a la pell, clapes arrodonides, on de pigments cinabris a tota ella, l'han maquillada.

Des dels teus llambrots,
pètals de flors empal.lidides, dollegin com cascades  envitrallades, i un sospir últim,  s'esvaneix de llangor
en clissar al teu amor espurnejat
de ruixats diamantins.



Adela Payá i Prats
 🎠🎡🎪⏱❄    

L'HOME QUE VOLIA SER DE: ROCALLA.

L'HOME QUE VOLIA SER DE: ROCALLA. 
 

Tot ho confonia:
rajoles en lloc de vidres,
fusta en comptes de metall,
còdols en lloc d'ulls i,
cors cuirassats amb
drupèoles de magranes.

Paraules dibuixades
com retalls de nines;
plomes per potes;
i, flors amb aparences
 de rostres.

Qualsevulla cosa n'era
traslladada del seu setí
originari, a un altre
de ben diferent;
trencaclosques inacabats
amb peces mal encastades.

De l'amor un aiguabarreig de formes i, figures amalgamades, contretes, extraient com semidéu creador, unes altres textures.

N'era procliu a creure què
el seu cor bategaria més ràpidament en sentir- se enamoradís d'algú què l'inspirés
un sentit canviant de les coses.

Hui per hui, ompli safareigs
d'aigua porpra i, s'esquitxa de sovint, com si volgués
batejar- se a cada cop amb noms diferents.


 

Xipolleigs de ruixats carbassats com escorces de mandarines, li n'han buidat l'enteniment, i afegeix que se n'ha enamorat d'un rocall amb el qual dialoga paraules somortes.

Tots els dies, agenollat al seu davant li'n demana el seu oracle d'existència com a pedruscall.  
I enllà, el veureu rígid i fosc
amb les mans en direcció al terrís, pronunciant mots inintel.ligibles.


Com ésser amorós del rocam,
 hi vol metamorfosejar-se en pedram endurit i, estàtic,
no delera per fer-ne cap moviment, la seva passió: l'immobilisme.


Ho assolirà...?



Adela Payá i Prats
 😎😂🤣   

TROSSETS DE BLAU...!

SIRIUS I LA TERRA

TROSSETS DE BLAU...! 

Vinc d'un lloc
on tot n'era omplit
d'aigua. 

La professora de dibuix
em preguntava:
" sí són humans,
com respiren sota l'aigua? "


Respiren per brànquies,
són una mena d'homes
i, dones peixos.

Hi vaig ser una d'ells,
el què ignore és on s'hi
troba aqueix estel... Tal vegada, Sirius...?

Potser, en una altra vida,
on qualsevulla cosa refulgia
de blau i, salvàvem vides de criatures ofegant- s'hi.

N'he segut corsària dels mars
del Nord, els més gelats,
on el líquid cristal.lí hi lluïa
de glaçons de gel.

Al meu company el vaig veure enredat entre xàvegues de metall, i cap cosa, no hi vaig poder fer- ne per rescatar- lo.

Segueixo cercant al fons dels
oceans, al meu extraviat estimat, què amb llambregades de solfejades em deia que marxés.

A les nits, a dintre de les grutes, encenc fogueres, per sí de cas, les seves lluminàries, assenyalen
el seu viarany a continuar.

Foguerades resplendents
fent- ne  de fars, a tos aquells, què s'han perdut enmig del pèlag.

Amb vestit de peixet,
cadascun dels jorns,
deslliuro vides humanes,
què els germans dels mons d'atzurita, hi donen abric
a l'estel, on m'hi vaig
hostatjar, fa milers d'anys llum.

A alguns, no arribem a temps,
i, els deixem surar al bell mig de la mar, però abans, hi parlem amb les seves ànimes, oferint- les molta calma i tranquil.litat.




Adela Payá i Prats
             🏊‍♀️🏞⚓💙💦               

JAFETH, EN ACCIÓ

             

           Autor: David Bowie
        Àlbum: Space Oddity 

COLLAGE 💜

EL QUIQUIRIQUIC DEL GALL.

EL QUIQUIRIQUIC DEL GALL. 

Se t'omplin els ulls de cristalls
quan tot ho has ofert a canvi de fantasies què mai no hi varen voler transformar-se'n en accions punyents.

Quan de sobte, paraules de gel
et varen teixir fundes de cuir a redossa del cor.

 Fingiment dels mots quebrats,
què arrapadissos a sobre del velam blanc, en cap moment, no van tenir- ne l'intenció de salpar des de
la seva dàrsena.

Se t'omplin els ulls de perles moradenques, quan la mancança d'estimes, s'atreveixen a jugar  l'esbarjo de les simulacions,
on tu, n'ets  el comodí de torn.

Amb polseres circundant els teus canells, te n'adones que cap argolla, no et dirà mai a qui pertanys, perquè n'ets lliure com l'amor també ho és.

Per tant, la teva llibertat t'endurà on vulguis ser- hi i, on et delectes per estar- te'n. 

Mai, cap ni un, no podrà esbiaixar els teus èlitres refulgents.
Sí en un moment sobtat, el vas escollir a d'ell, hi va ser per donar- li'n  l'oportunitat de ser-ne agosarat, de poder encetar per primera vegada, la seva coratgia..


Sí ell, hi va decidir romandre com fins ara, com un esporuguit,
aquesta opció li correspon a d'ell, no pas a tu.


 N'hi hauràs de respectar que vulgui viure de forma acovardida, ...
..Hi vas posar la teva atenció en un ocell engarjolat, no pas en un, d'alta volada.

Ell, volia gallejar a dintre de la corralina. Amb cants desentonats recorda amors què hui per hui,  ja han perdut la seva brillantor,
una manera afegida de més, per a restar covant ous, dintre de l'assossec.




Adela Payá i Prats
 🎈❣🍁🍂♥️🌿   

JUGANT AMB LA JÚLIA...!

  

JUGANT AMB LA JÚLIA...!

Mire'm de jugar amb peces
per a construir-ne: casetes, torratxes i, castells d'antany.


Cantem ben fort:
" N'hi havia una vegada un vaixell ben xicotet, què no podia, què no podia navegar,..."
i, aleshores hi fem un, amb molts colors.

Mentre, l'amic damunt del pont vell, mirarà de llançar-se a sobre del rierol. 

 ( ninotet de plàstic)

Ara s'esbargim amb les il.lustracions de les cartes:.
Sí ens surt oros:
fem carícies al dors de la mà;
sí són copes:
pessiguets;
sí surten espases:
un dit enfiladís
ens colpejarà i,
 sí són bastes:
un puny tancat ens
esclafarà tota la mà.

El nin no el veiem,
se n'haurà ofegat?
se n'haurà enredat
entre els enfilalls dels joncs? n'haurà entropessat
amb un rocam?

( El perotet de plàstic ha voletejat fins a caure a sobre del rierol).

Nosaltres seguim amb
l'esbarjo de dibuixar- ne
animalets a sobre del paper
i, de sobte, un cocodril
tot de verd,
li n'ha salvat la vida
al nen de coloraines.
 

Gràcies què aquest animalot
amb uns ullals ben afuats,
n'era vegetarià, sinó ja
se l'hagués menjat tot sencer al noiet.

La Júlia l'abraça ben fort.
En Pau, com l'anomena ella, n'és viu i, agafa la nineta
també de plàstic, què l'ha batejada
amb el nom de Lilà, i tots
dos plegats, inicien un ball: " El Ball De Les Flors"

 

Adela Payá i Prats
 🦂🌿🍂🍁😲🤤  . 

UNA FRÀGIL CURIOSITAT...!

UNA FRÀGIL CURIOSITAT...! 

En desfullar amors novells,
li'n venien unes immenses
ganes per abandonar-se al desamor. 

Parlava, aleshores,
d'amors aubats i albats;
la seva passió n'eren els preludis,
no pas, el seguir avançant
fins els comiats definitius,
o els quefers eternals.

Amagar-se'n entre raconades,
n'era el seu divertiment i,
de pas, s'emmascarava
el rostre de negre betum,
delirant per confondre's
enmig de les nits sense llunes.



Gaudia de ser-hi a frec de les portalades i, no sentir- ne
l'ímpetu per obrir-ne
cap portó, ni finestró.


De pell enfora, adherit a les esclovelles, n'era cofoi;
les profunditats li'n produien
un vertigen esgarrifós.

Quan l'amor s'hi va presentar
al seu davant,
agullonades d'escorpí
li'n va oferir,
 però el  que no sabia n'era:
què d'aquells efluvis
emmetzinats,
i força relliscosos,
les seves escorces s'hi contaminarien fins al punt,
de voler-ne saber quina cosa
s'hi podia percebre
en sentir-se enamorat
 de veritat.

En arrapar les pellofes de les Moires, les hi va demanar una mica més de temps, per a conèixer el sentit de les querences, abans de morir-se.



Adela Payá i Prats
       🤣😊😉😆😃           

FENT TEATRE...!

FENT TEATRE...! 

Un taral.lirot hi jugava
a fer-se l'enamoradís.

Hi arrencava un caramull
de flors, totes alhora,
emmusteint-se cadascuna
d'elles, en gerres de cristalls.


Insatisfet amb sentiments escadussers,
 repetia una i altra vegada
la mateixa cantarella.

No devanit, perquè res
no el sadollava, s'inventava històries què el fessin
encumbrar d'emocions.    

Un taral.lirot hi jugava
a fer- se l'enamoradís.

Però mai no s'hi va enamorar
de ningú; tanmateix,
en feia col.leccions d'humans,
per tal de posar- ne en acció
les seves estratagemes.

Amb braços estenalles,
cames martell,
i, ulls de claus emplenats,
a l'amor, el volia clavetejar
a dintre seu.

En no trobar- lo en cap indret,
en cap cos,
ni en cap ànima,
s'hi va aferrisar als esbarjos
de les enganyifes.

Un taral.lirot hi jugava
a fer-se l'enamoradís.


Ara estiregassa trenes de nenes adormides, i la més llesta de totes elles, amb tisores rovellades,
se n'ha tallat els seus allargassats cabells. 




Adela Payá i Prats
🤤😲☹🤢☻👻  

OFUSCAMENT...!

OFUSCAMENT...! 


Del nostre amor
al qual, mai no hi vas
defendre,
n'has instaurat un
enderroc de runes
foragitades.

Enllà, amb esguard
esquívol, n'has fet fora
les nostres aliances,
els nostres vincles,
les nostres paraules
pronunciades a l'uníson.


Hi vas fer obviats
del què ens va succeir
de cara, a qualsevol;
ens hi vas negar de sovint,
volent fer-te creure
a tu mateix,
que entre tots dos plegats,
cap cosa, no hi va ocórrer.


Al davant de les romanalles
et detens, fent-ne
cops de peu,
o t'espatarres al Sol
com bestiola de sang freda.


Segueixis interpretant
el paper de caragirat,
amb moltes traïcions
envers les estimes.


Els teus versets,
aiguabarreig de noms
i, de cossos,
delimiten camins de
fugacitats;
fondegen pous assecats;
xafardegen vocables
eixorcs;
però de l'amor
amb consciència,
tot ho desconeixies,
res no hi sabies.

Del nostre amor
al qual, mai no hi vas
defendre,
li neixen pústules
amb reguerols d'exudats
blancs;
però no vols adonar-te
encara, què l'epítet
què millor et defineix:
n'és: el de baliga- balaga.

Amb retallades d'enfilalls,
li n'oferires als déus malèvols,
l'esplendor de les amorositats,
on ara jauen exemptes
de la seva immortalitat.

Adela Payá i Prats
 😏😑😐👇 

UN TOC DE MÀGIA....!

PINO DAENI

UN TOC DE MÀGIA....! 

Esporuguit de tenebres,
de l'amor en va fer
un ramell de flors pansides.


Un davantal ben embrutit
li'n va cordar amb llaçada esplendorosa, a la seva estimada.


Sabatilles d'anar- hi per casa
li'n va encalçar;
el monyo li'l va esbullar
de males maneres;
el carmí dels llavis li'l
va restregar per les dues galtes
i, en sentir-se ben satisfet
va afegir- hi:

Sí l'amor llueix així, hauria
d'enfugir-me'n quan més aviat, millor. 

I, va marxar...!

Paraules vexatòries
declamaria de la seva suposada benvolguda,
al davant de tothom i, fins i tot,
s'inventaria unes quantes mentides de més.

Parlava del desamor quan
el soroll del seu cor bategava
de por trontolladissa.

Dels ulls d'ella, se'n sortien llampurneigs daurats,
què l'home de l'espai, li'n va regalimar, amb la condició de transformar en amor, tot allò
què s'excel.lís de trapelleries.

Ara, ella, n'hi hauria de cercar
al seu enemic i, disparar- li'n
dagues amorosides;
extreure'n de dintre d'ell,
maleficis instaurats, des d'en feia tantes vides, i abillar-lo de
gemmes diamantines.



Adela Payá i Prats
🎶🎹♥️🍁         

UN SENTIR OSCIL.LANT...!

Rafael Monti, escultor Italià

UN SENTIR OSCIL.LANT...! 

No calen els comiats
quan un taral.leja, de sovint, paraules amorosides.

Tampoc no n'és precís
llostrejar el rostre de l'estimada amb abaloris esclarits.

Ni ornamentar ulls empolsegats d'espurneigs, per espigues marcides.

Ella, empolainada de vels nívis,
s'hi passeja arran teu,
on a les nits et vigila els teus somnis draconians.

Hi posa a sobre del teu ventrell, bengales curatives, què per dintre teu, fumegin i escampin essències guaridores.

No calen mots estridents
ni absències de moixaines,
quan a la teva amada,
li'n declamaves poemes d'amor.


Aleshores, quina cosa estranya
hi va fer enderrocar:
els sentiments, la fermesa,
i, aquella bogeria per estar-vos  tostemps arrecerats a les nits,
un, a frec de l'altre...?

Potser, un cor, s'hi va capgirar a l'inrevés, pel gust de contraure's
de cap per avall i, els ulls el seguiren amb llambregades trabucades...?

On hi era el cel s'hi allotjava la terra. On hi eren les catifes de llacor, residien gramalles d'atzurita?.

Al teu amoret, el vas acoltellar
amb ganivets de turquí i, de carabrú....?   Per què ho vas  permetre?

Adela Payá i Prats
 🤗😘😙♥️ 🦋🍁  

UN COR CRUIXINT....!

      UN COR CRUIXINT....! 

Quan arribi l'hora i,
de sobte,
se t'obri el cor,
aleshores, què hi faràs?

No hi seré arran teu
per a eixugar-te'n
les llagrimes;
no et podré fer petons
a les galtes, sense
foradar- te- les;
ni tampoc arraulir-me'n
entre els teus braços
de vímet.

Quan arribi l'hora i,
de sobte,
se t'obri el cor,
aleshores, què hi faràs?

Ni tan sols podré escriure't
dolces paraules
a sobre dels palmells,
ni llaurar-te el teu cos
amb llavis de carmí lilà,
com tampoc, mossegar- te'n
els lòbuls de les orelles.


Quan despertis del teu
mal somni, hi seràs conscient d'aqueix amor,
que hi vas reprimir,
convertint- lo en la teva
dolença més cinerària.


Al llindar de les portalades
cèliques,
ressuscitaràs les il.lusions adormides,
què em vas retornar,
totes elles, emborratxades
de cloroform.

Tanmateix, les veus garlaires,
amb tonalitats blaves
et diran: que ja no hi pot ser;
el temps de les estimes
n'és ajaçat enmig
de les crestes flavescents,
trepitjat per les valls
espigades de blat. 



Adela Payá i Prats
🍁🌳🍂⭐🌞 .

DESTRESA PER A LES DOLENTERIES ...!

DESTRESA  PER A LES DOLENTERIES ...!

 Lluna negra,
embadalida per controlar
la Terra sencera i,
als seus hostes.

Ja de sempre et deien
mentidera,
perquè dels moradors
del planeta
al qual giravoltaves,
volies  treure'n partit,
llevant- los les seves corones
i, els seus furs reials. 

Rengleres de dents
esfilagarsades,
del pou dels monjos,
n'han ressorgit,
per injectar de més verins
als aduladors de les volences. 


Bruixots amb èlitres d'antracita,
 s'hi passegen pels claustres empedrats, li'n donen de menjar
als cadàvers momificats,
fan escapularis amb els seus ropatges destenyits,
i, amb rosaris de plata,
s'esmolen els ullals esgrogueïts.


S'enfilen envers Selene,
on enllà, com carronyers
s'hi sadollen d'esquelets humans. Anells reblits d'escorrialles aureolen dits maldestres,
què amb ungles afuades
escarboten volcans en erupció.


Mossegades satèl.litals,
extracció de minerals,
joguines de plats arrodonits. Enveges pels delicats éssers terraqüis, que a poc a poc,
van arrencant- los les seves garlandes i, serpentines.
Ells, nascuts de l'amor
i, de  la divinitat.


Tostemps ajaçats a sobre de xàvegues,
a dintre de borses de plàstic, maltractats pel gust de satisfer necessitats macabres,
d'aquells què hi varen renunciar
a les pampallugues. .

A tothora, estols de pèrfids,
amb plomes trencaclosques, pipetegen sang obscurida de dintre de les pedres, on ara mateix, dels seus cossos floreixen punxons d'alacrans.      

Adela Payá i Prats
♥️🌞🌻🍂⭐     

COLLAGE 🌳

FONT DEL BALADRE

SERRA MARIOLA

UNA ARREL CONSTRENY UN FONG...!

UNA ARREL CONSTRENY UN FONG...! 

A trenc d'alba
un cant punyent;
veus colpidores,
enredant rajolins
daurats, a sobre
de les heures
capritxoses.

L'anouer centenari,
desemperesint- se,
entre el seu fullam
glauc, acollint-ne
fils de llum matiners.  

Tu i jo, cavalcant
somnis d'escorça
bruna,
entre somriures
d'espurnes glauques.

A trenc d'onades,
la mar amb els seus
tridents d'escuma
eixalbada,
ens fa memòria,
què al seu cor de
turquí,
en tenim un escambell
amb els nostres
dos noms
sargits de turqueses
i, romputs coralls.

A boqueta de nit,
pujàvem esglaons
de núvols,
per a retrobar-nos
en aqueixos seients
porpres, que durant
anys i, algunes vides
hi vam anar teixint
a pleret. 

No n'és temps de
continuar-ne amb
els amagatalls;
o de fer-ne el paperet
d'amoïnat.

Ix del sotabosc,..!

L'arbre te n'ha delatat,
ha arribat l'hora de què
et llevis la disfressa de fong
i, donis la cara. 

Sí encara disposes
de llavis i, de llengüa,
almenys, hi parlariem
de les escarransides ombres.




Adela Payá i Prats
             🌞⭐🎈🌲🌳🍁🍂          

FUGINT D'EROS...!

FUGINT D'EROS...!

En un dia, de cop,
tot s'hi va capitombar,
perquè sí;
les paraules hi varen
adquirir-ne un altre to,
perquè sí.
 

La revenja,
volia ser-ne servida
en plats de porcellana i,
copes de cristall
de Murano.

N'era més senzill
fer- ne el paper de l'ofès,
que no pas lluitar
per les estimes.

El camí trobat
no s'hi volia reconèixer.

N'hi havia la paüra
per convertir-se en ésser enamoradís. 

Millor:

l'aposent de l'esgotat,
el seient al darrere del bus, l'unicorni d'ales retallades
nuat a l'arbreda,
l'alcova amb trespol de fang,
sense cap ni una vidriera,
les crineres espremudes
a les mans envellides,
 d'aquell ancià, el qual,
delirava encara,
per fe-ne assajos
d'amansir una dona  i,
no pas d'aprendre
a estimar-la de debò.

Perquè sí,  

s'hi va entossudir per posar-li'n fronteres a les volences;
nàufrag de la tendresa,
només s'hi mantenia a flotació
surant per sobre de les
 pellofes relliscoses. 

Adela Payá i Prats
♠️♦️♣️♥️    

UN BRI DE BLANCOR...!

     UN BRI DE BLANCOR...!  

Fred i més fred,
la casa, hi sembla
un congelador,
com els comiats
que mai no n'hagués
pensat que succeirien.

Com les tirallongues
de paraules inscrites,
invisibles, a l'ull humà;
que cap cosa no
explicaven;
com el teu salvatge
abandonament,
de tots dos plegats.

Perquè sí, perquè això
és el què toca viure.
A contracor i amb l'ànima
fet miques,
amb gerres reblides d'incomprensions,
perquè l'amor no
s'hi pot entendre.

Inexplicables
esdeveniments;
accions irracionals,
capritxos atzarosos;
on avui, m'he aixecat
del llit,
amb un pes immens,
amb una pena que em feia
esclatar de melangia.

Als somnieigs, mentre
recollia closques de petxines
a vora de mar,
tu, et desfeies al meu davant,
com calitja enlluernada pel Sol.

Et palpejava de pam a pam
i n'havies desaparegut;
plorava desconsoladament    
i, la mar compassiva,
em va vestir d'onada albina;
volia arrencar-me somriures d'atzurita en agrunsar-me
entre catifes de turquí.

Malgrat el seu esforç,
al lluny, hi podia clissar llambregades entristides
d'un home fosc,
bevent cervesa.

L'escuma nívea
a redossa del seus llavis
mústics i, silents, li'n dibuixaven gargots ballarins, què tendrament, al voltant d'ells, me n'hagués volgut arraulir.




Adela Payá i Prats
       ♥️🌞☀️⭐🏝         

PARLANT DE CÒDOLS...!

PARLANT DE CÒDOLS...!


Amb polsim de pedregam
hi vas empolsegar
les nostres estimes...!


Arrosades pel terrís
hi donaven de menjar
a les papallones reials.


Els meus cabells s'hi
retornaren blancs, com la neu;
els meus ulls,
hi feren la volta a redós del món
i, en ser- hi, de nou,
lluien com perles albines.


Amb llinyols de pedruscalls,
et vas delectar per sargir-me
els llavis, dels quals,
ja no hi van poder brollar-ne
més paraules,
reclamant-te  justícia.


Et vas aliar amb els qui
omplin les nits de més foscam
i, amb els qui combreguin
agafats de les mans,
amb les aurores empeltades
de muses maldestres,
sostenint caps tallats
entre els palpissos dels
seus dits ancorats.



Amb enfilalls de macolins,
vas voler-ne clapejar de quitrà
les nostres querences,
i fins i tot, tristament,
et jactaves de les teves argúcies
tan vils i, menyspreables.
De les rodes de moldre,
se n'ha escapolit un home
estrany, força esprimatxat,
afegint: què ell, només hi va
venir ací, a la Terra,
per a fer ne sorna dels Plans
Divins de la Creació...!


Al bell mig, del seu pitram,
ara mateix, s'hi disparen
codolells,
tombant i, enderrocant:
il.lusions, esperances de vida,
 joies, i, projectes novells;
però, uns éssers platejats,
l'han ficat novament a dintre
d'un fòssil mil.lenari.








Adela Payá i Prats
     😐😑😶😏🤔            

    

COMPASSOS D'UN VALS TRIST...!

COMPASSOS
D'UN VALS TRIST...!

He viatjat enmig
dels llagrimons àcids,
per retrobar-me'n
amb tu.

Hi va ser el refilet
ofegat d'un ocell,
qui en va mostrar
com em sentia. 

Quantes paraules
com paraigües;
ens van impedir xopar-nos
dels ruixats.

Aqueix abandó
tan glaçat, absentat
de qualsevol càntic,
de qualsevulla elegia.

Llibres sencers,
reblits de mots grollers,
sense cap sentit i, escadussers
de lluentor.

Repujats de monstres,
a cops de martell,
per sobre d'aqueixa
polsera argentada.

Els tripijocs de les
covardies, amagant
sentiments creixents
en satèl.lits eclipsats.

L'anar canviant-s'hi
de sabates, a sovint,
segons les rajoles per voler
xafigar-ne.

Udols de l'home llop,
sadollant-se de llunes fosques, clavant la dent a sobre d'un cor innocent.  

Xuclades de perles cristal.lines,
amb llengüa asprívola;
l'amor: un cadàver enmig de l'enclotat fonedís.

Peülles ungulades, trepitjant el cosset magolat, enfonsant-lo als esvorancs de la terra; cap enyor, ni una mica d'agrosa compassió.  

Gelabror i, més gelabror.
La sang vessada,
diluïda amb el rou de l'aurora,
entre rabiüts filaments àurics.
 

Adela Payá i Prats
   😳😲😐😓😭                 

UN VOL DE DOL..

UN VOL DE DOL...! 


Una assutzena de closca enrossida. Un sospir profund, pels raigs assolellats, enllumenat.

Les llàgrimes barrejant-s'hi, amb la dolça plugineta. 

Aleteigs d'ales mullades, que no hi assoleixen batre el vol.  

Un passat jaspiat de llautons enfosquits, que no hi puc arrencar-me'ls. 

Tu, recordant-me versets que hi vas escriure quan suposadament em volies.

La mort, a racer dels dos, amb amenaces de dol; xiscles dels voltors, velejant.


Territoris delimitats per la paüra i, la mandra; accions en vana quietud. 

Les paraules somortes, a les grutes enrogides dels llavis silents. 

Inacció manifesta, descans sempitern a sobre de les màrfegues dormilegues.

Aucells missatgers, canonejats a meitat de la seva trajectoria.

Tu i jo, amb enfilalls cadavèrics, eternament acugulats, entre flames eixalades. 

   

Adela Payá i Prats 

           💣💥♨️🥁🕊.        

JÚLIA I ELS COLORS...!

RECORDS NADALENCS...!

COLLAGE

JA N'HI HA PROU...!

JA N'HI HA PROU...!

No em mostris la teva
tendresa fingida,
quan dels teus ulls
nevisquegen
flocalls de neu. 

Ni m'acaronis amb mans assuaujades,
amb intecions d'exposar-te'n
amb garres acoblades
d'unglades afuades,
entre una munió de pèls. 

Fes-te a un costat i,
no em maltractis més,
no vulguis fer-me creure
més engalipades actuades.

Esborra'm de la teva llesta,
on hi fas anotacions de les
teves caceres;
no hi sóc animalot per a ser-ne empresonat ni devorat;
com tampoc, hi sóc nineta de passarel.la per on anar- hi
exhibint el meu cos.

Aparta't del meu camí,
no vull entropessar-me
amb el teu cos de rocam;
amb les teves cames
ondulades, simulant cossos
de serps cargolades;
menys encara
amb el teu cor de camaleó;
i, sí vols tenyir- te de porpra
fica't aquest poal de tintura lila,
per sobre teu.  

Les teves actuacions hi són un espectacle patètic, què gairebé ningú, no voldria entrellucar
ni de ben lluny. 

Vés allà on brama la tonyina...!

Adela Payá i Prats
   ❄🤤😝😲😳        

VIDA AMB SIGNIFICAT DE MORT...!

VIDA AMB SIGNIFICAT DE MORT...! 

No s'entenen aquelles paraules moixes, què s'hi despenjaven
dels llavis escrostonats,
els quals, res no hi creien.

El costum d'emfatitzar
al voltant dels mots reiteratius, implica que a força de repetir-los, un, acabi fent- los seus.

Apropiació del què s'hi manté tossudament abaltit,
en tàlems imaginaris.

No hi són els vocables escrits
els qui defineixen l'amor,
per contra, hi són les accions
sense sil.labejar- ne ni una vocal,
ni una consonant,
les què hi donen hàlit
a les querences.

No declameu  versets
espatarrats a sobre de nívis
llençols;
tan estàtics i, exclosos de moviments, abstrets
en unes altres vivències.

Poc s'entenen els misteris
de la vida i, de la mort,
quan la primera s'endrapa d'energia i, de moviment i,
la segona de letàrgia i, de
descans.

O potser n'és el contrari...?


Mitjançant el decès,
s'hi obrim a una veritable
expansió de la consciència i,
mentre aparentment,
n'èrem vius, tan sols
agonitzàvem d'inaccions,
perquè talment,
cercàvem asseure's a sobre
dels escambells més pomposos...?

Certament, expresant accions desctivades, ja hi essent vius en aparença, determinem  la nostra pròpia inexistència.

Morts vivents, presumint
del què no hi és, del què no n'hi ha; empolainant- nos
de dalmàtiques llampants,
però amb un vivir esmorteït, escadusser del ritme vital,
absents de les ones vibracionals, què ens fan harmonitzar- nos amb el tot.

Zombis manejats per les opinions dels altres, què no s'han atrevit a exposar-se'n ells mateixos, pel que realment hi són i senten, ....! 

Adela Payá i Prats
           💜🌻🌾🍀             

EL CEL LLUU DE BLAU...!

EL CEL LLUU DE BLAU...!

No degotejava sang lila
des de la cúpula celestial;
ni les muntanyes esmolades
no en podien, ni tan sols,
arpejar llaçades de núvols.

Clissaves ruixats porpres,
on la llum solar, sàviament,
et feia veure miratges
què no n'eren reals.

Segueixis adobant-te
de residus tòxics i,
d'impureses,
ja tot, fa clamoreigs,
entre crostes engrossides.

Qui viu enmig de la llacor,
no pot pas adonar-se'n
de la presència dels éssers cristal.lins i, innocents,
perquè els ulls hi mirin
amb llambregades ensutzeïdes.

Així que albiris el món de la mateixa manera, què tu et contemplis:
brut i tacat de moradencs  quitranats. 

La Terra, hi duu al cap
vels de turqueses i, em comenta
que sí tu no creus en la puresa
dels humans,
això, no vol dir que no
n'existeixin un grapat ben gran
de tots ells.

Com a llangardaix,
sempre hi seràs en contra
de la raça humana:
molt més espiritual i,
 harmoniosa amb la Font Primigènia,
que no pas, la vostra.

No cal que m'amenacis
com sempre ho has fet;
em protegeixen éssers de llum, amics dels estels, què en cap moment no permetran què em
posis la mà per sobre meu.

Ves en compte amb el què hi
dius i, amb el què hi fas.
No n'estic a soles...!



Adela Payá i Prats
        🦂🥀🏵🌷🌼🌴🍂🍁       

PARAULES D'UN SAVI...!

ANNA SILIVONCHIK

PARAULES D'UN SAVI...!

     

El cant dels grills
a les nits d'estiu,
m'anunciaren
la teva arribada.

A les copsades d'un pi,
assegut a sobre d'una branca,
en feies sonar solfejades
de notes musicals,
des del teu flabiol de fusta.

No hi  ploris més, en deies,
tot en té un sentit què ara
no hi pots entendre. 

N'és cert, n'hi ha massa 
sofrença a la Terra;
moltes llàgrimes vessades
per tot arreu i, alguns
dimonis fent de les seves.

Ja hi queda poc
per a fer-ne el gran
salt quàntic.
Hi tinguis paciència,
qualsevulla creació ja està emergint.

No hi ploris més, en deies,
no hi estaràs a soles el dia
que hagis de partir;
t'enduré amb mi i, 
et mostraré uns altres mons
on s'excel.leixen de la seva harmonia. 

Aleshores, te n'adonaràs
dels per què, i tornaràs
de nou a somriure.

La mala gent, com vosaltres anomeneu, que no pas nosaltres així la denominem, hi restaran
ensems, en un mateix indret;
l'altra part de l'humanitat
s'elevarà a dimensions més altívoles.

Ell, el teu estimat, és de sang freda,
i, amb els dracs s'hi estarà
a la seva constel.lació.

No pateixis més per ell,
no hi pertany a la teva família estel.lar.
Sou de nissatges contràries.  

El cant dels grills a les nits d'estiu, m'anunciaren la teva arribada.

A l'hivern, res no s'hi sentia;
els clamoreigs dels insectes
se n'havien esmorteïts i,
una ploma violàcia,
al dessobre de l'arbre cantaire,
en duia inscrits quetre mots
en groc:

 " Ja hi queda menys "

     Adela Payá i Prats
         😄🐦🕊🌻🍁🍂      

DESCONFIANÇA...!

DESCONFIANÇA...! 

No s'hi pot confiar amb
els qui donin el mateix
èmfasi d'accentuació
a tothom per igual.

Als qui no saben fer-ne
distinció de cap cosa i,
vanaglorien als altres,
per tal de rebre'n
recompenses.

No s'hi pot confiar amb els
qui de forma llangorosa,
cerquen cossos, per tal
d'esbargir-se'n amb les
pellofes. 

Als qui com les llagostes
hi fan gambirols d'ací per allà, sense involucrar-se en res,
que no hi sigui :
enaltir-se del seu < ego>. 

Infidels als seus mots
pronunciats i, a les seves
promeses posades de
manifest, mai no acompliran
cap ni una i, encara així,
et voldran fer creure, què
tu, hi vas ser el culpable.   

No s'hi pot confiar amb els narcisistes, egòlatres i, mentiders, què amb cervells obturats i, deficients, transcorren el seu temps manipulant vides humanes. 

Amb cranis teledirigits pels
 < Apagallums> tot ho cobreixen
de molsa empudida;
els humans, a recer d'ells,
a poc a poc, s'emmusteeixen.

Adela Payá i Prats
😝🤤🙃😦 

TU...! QUI ETS,TU...

 TU...!
 QUI ETS,TU...?

Tens els pòmuls foradats
per aquelles broquetes que injectaren verins amb pinzellades
de llengüa arrodonida.

Per aqueixes espigues de blat, empelts de banyetes malaurats,
què al teu cos rebliren d'escletxes.

Cercles ondulats, què cada vegada més de pressa, barrinaren galtes fins a descarnar- les i, fer- les davallar als inferns. 

Juguis amb els cors, de la mateixa menera que t'atipis  de pastissos,
i, no saps que un bitxo sé t'engolirà.

Col.lecciones cromos d'humans com morts ocultades al dessota d'una escultura, on una dona ferma lluita amb coratgia.

Gusarapes fent- te mossegades als budells, aleshores, se'n sortiran pels clots enmetzinats, on sense fesonomia, hi restaràs

L'inconegut, no hi serà reconegut per ningú, vagarejarà enmig de les obagues i, quan vulgui tenir- ne renom, tanmateix, tothom exclamarà:  

Tu..!
 Qui ets tu...?

El qui feia sorna de tot,
el qui ultratjava les dones,
i, donava de menjar caviar d'esturió al seu complexe de superioritat,
ara romandrà en l'oblit més gran, amagat sota un rocam;
el seu cossatge farcit de butllotfes s'hi anirà marcint de mica en mica.  

Adela Payá i Prats
💀🤤😓😒😤       

DE FARSAIRES I, FINGIDORS...!

DE FARSAIRES I, FINGIDORS...! 



Parlàvem dels roures,
en concret, dels teus;
de les auledes,
de les bardisses i,
de les violetes.

Dels monestirs del Cister
a Catalunya;
de les vinyes i, del vi,
dels perfums de la ginesta,
i, de les plantes selvàtiques.

Dels poetes: Joan Vinyoli,
Vicent Andrés Estellés,
Miquel Martí i Pou,
Kavafis, i tants altres més.

Però res no t'importava...!

Dialogàvem dels amors i, dels
desamors,
de: " l'ars amandis"
però de les teves aspres
intencions, d'elles,
mai no hi vàrem dir ni mu,
ni piu.

S'assecaven els tendrívols branquillons del nostre arbre,
i, a la primavera no n'hi haurien
ni flors, ni fruits a l'estiu.

Però res no t'importava...!

Fronteres de pell amb cües i, escates; amb pèls i mocs, ressorgirien per sempre.
Pous excavats a les galtes,
volent-les emmalaltir
d'exudats verdosencs,
et batejarien amb el nom:
d'el " Malalt Imaginari ".

D'un ésser malaltís,
que hi confonia el tot amb el res; quan als desitjos de la carn, anomenava: amor i,
quan dels seus ulls, s'hi llançaven
dards a poca distància.
De les profunditats,
n'era un pròfug ensinistrat.


Aniquilació de rostres,
quan la por llaura conreus esporgats amb recances.
Ùrpies arrapant teguments
amb placidesa.
Barrejat de mots pudents i,
de noms garlaires;
accions emperesides;
amorositats d'aparences,
on tot hi pot fer-ne flaire
a ous podrits;
on d'una pintura magistral
tan sols s'hi pot admirar
el marc del quadre i, no pas
el seu contingut. 

               Però res no t'importava...! 

Ceremònies dels <egos> entortolligats, que han arribat ací, empolainats d'arlequins,
per tal de fer-ne dringar els seus cascavells, una i altra vegada.

Repetició d'ignominies, als llambrots dels farsaires i, dels fingidors....!

Fàstic i, molt de cansanci,
a més a més, d'un avorriment,
què s'hi pot perllongar
per una munió d'anyades.



Adela Payá i Prats
         👿☻😻👇👎💣💄        

MALENCONIA...!

MALENCONIA...! 

Hi sento la remor
del silenci,
imaginant unes altres
possibilitats. 

La teva partença,
nena,
me n'ha deixat un forat
immens.
 Una buidor estrident.
Me n'has fet recordar imatges
d'un temps endarrerit,
on un ninot sortit del
congelador, balbotejava
mots quequejats.


Rememorat l'home de gel,
el qual, em va recobrir de
més i més gelabror.

Ell, no n'era conscient de què
les ànimes hi tenen un punt
final de sofriment.
No s'hi pot abastir-ne més
sofrença, de la que ja no hi té cabuda.

Dels replecs de la meva pell,
encara hi puc estiregassar
coàguls perlats,
de tant abundosa fredor.

Com de vegades, el què
hi sentim, pot fer- nos espetegar
per dintre, entre clamoroses espurnes, en oposició a les tremolors oscil.lants del cos.

Has marxat, nena,
com tots ho fan, mentre
em quedo amb els baguls
omplits de recordatoris,
brodant llàgrimes de cotó-en-pèl
i, sargint- me les ferides del cor.

Al lluny, amagat tostemps,
l'home de gel, hi fa esclatar
el riure de sovint;
però el què desconeix és: que un jorn, trobarà a faltar allò
que la vida amb molt d'amor
li'n va oferir.

Aleshores, se n'adonarà de les veritats i, rebutjarà aqueix,
el seu món de falset i resclosit,
teixit amb fils d'algues i,
carmí de llavis siliconats.





Adela Payá i Prats
          🕸🕷👄🙃🌻🎵            

VULL ESCAPOLIR-ME'N...!

VULL ESCAPOLIR-ME'N...!


Els peus fora de les sabates;
els ulls capficats entre
les  paraules que romanen
a dintre de l'estoig;
el meu cor, somiquejant
empremtes del passat.

Tu, absent, distant,
gebrat i, equidistant,
esquiu i, altaner
esbufegant boles de cristalls.

Les esperances, engalzades
dels raigs assolellats i,
una pausa de silenci immensa,
eternitzant-s'hi fins l'infinit.

No em parleu, deixeu-me
escoltar síl.labes negligides,
vull eixorivir- les del seu mal son, tornar- les a fer- les
relluir com abans,
quan tot n'era emplenat
de guspires.

Al meu cos, l'han tatuat de
mossegades rabiüdes,
però no vaig ser- hi jo
la que va emmalaltir,
què hi va ser ell: l'agressor.

Les mans escalfant-s'hi
al foc de la llar,
esborronant traces
dels teus palmells,
prenent banys de flames
enrogides;
desprenent-te de dintre meu.
Brujant- te...!

Vull dormir-me al bressol
de la Mare Terra,
escoltarr-ne els seus dolços
gemecs, i oblidar- me'n
dels falsos noms,
que s'atreviren a pertorbar
la pau de les estimes.

Tan sols, delero per que
m'acotxin amb llençols 
bruns i, flassada glauca,
amb comparsas d'aucells,
entonant melodies què
em trasbalsin.   







Adela Payá i Prats
😴🙃😳🗣👀💗