A COPS, S'ESTIMEM...!

A COPS, S'ESTIMEM...! 

Segueixo les teves petges
en dunes fuetejades pels
abruptes oreigs, on els grànuls
de sauló, dirigeixen el
velam dels nostres ulls.  

Hi faig moltes voltes i revoltes,
em marejo i, em perdo;
m'enganxo els peus amb serps cargolant- s'hi;
em punxo amb fiblades
de cactus;  la manca de
moixaines líquides em fan al.lucinar.

Contemplem la posta de Sol
daurada al desert de les estimes;
cadascun dels dos, n'ha
optat per entrellucar-la des de diferents angles.

A la matinada, un
pensament fugaç;
un desig explosiu;
un cant enfervorit;
unes llàgrimes fosques;
un anhel comprimit;
em torben profundament.

Les il.lusions al fons de les
àmfores, arrecerades contra les murades. El Sol naixent,
reflectint-s'hi a sobre de les
aigues del safareig,
on un estol de les teves
ullades repetitives,
se m'enclaven a dintre
del cor.  

Hi som ensems,
tanmateix hi visquem
en llocs allunyats i,
en períodes alternatius.

Ens arraulim a estonetes,
perquè l'amor estiregassa
i, fa replecs de les nostres
línies  de temps, ajuntant-les
     i, desajuntant- les.       

A cops, ens volem i, a cops
ens desestimem . Als canells enduem rellotges, que rutllen a contratemps.

Adela Payá i Prats
☺🙂🤗🙂