RELLUC DE MALSONS.
Shi vam detenir un instant
per les roges llambordes,
mentre un cel de plata
es va esgarrar de sobte,
per a omplir-nos de gotellades enmig d'un petó inesperat.
Des dels firmaments
van batejar el nostre amor,
en oposició a tu,
què el vas embolicar
en boles de cel.lofana,
i ara mateix, com vaixells
enrogits, suren
pel Francolí fins
ofegar-se'n a pleret.
Hi vam ballar versos
entre llums esclarides i,
obscurides;
recorríem carrerons
antics,
emplenats d'escletxes,
degotejant vida des del
fons de la terra.
En copes de cristall
bevíem llavis escumejats
de bombolles llevadisses.
Asseguts en roca ferma,
a sobre d'ella,
deixàrem els dos nostres cossos dibuixats,
i en retornar allà,
tots dos, em saluden
amb aürts de joia.
L'únic angelot què hi
hostatjaves, s'ha quedat
entre les serralades que m'encerclen.
Els teus banyetes segueixen foradant cors amb els seus tridents punxeruts.
De les estimes n'has fet
un joc maldestre,
continues posant- te i
llevant- te de seguit,
un munt de disfresses.
Terreny eixorc de sentiments,
on un cor reblit de por
en fa relluc de malsons.
Adela Payá i Prats
🌿🍃🌾❣🎈
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada