UN EMBRUIX...!
T'has banyat ben nu
al bell mig dels meus
llagrimons, i de la teva
pell, hi feren rebroll
un caramull de petalines moradenques.
T'has aspergit el cos
sencer amb mots llastimers,
on ni un bri de compassiò
et va fer estavellar de dintre
del teu cor, cap llampegada.
Sense passió, et vas omplir de temences.
Els glaçons de gel trigaren
prou per diluir-se'n;
massa cuirasses de gelabror
et recobriren.
El costum per voler demostrar-ne coratgia al davant dels molins
et feia entrellucar com un <nan>de cara als opulents gegants.
T'has arrosat amb les meves perles tahitianes,. De lluny hi semblis un animalot tot folrat d'ous, com sí de dintre teu, una fera ben ferotge, se'n volgués escapolir.
Dels efluvis labials amb
formes de petons, empaperares
la teva còrpora entre sortilegis i, fins que no trobis la fadeta què et va curullar d'encanteris, no assoliràs desprendre't dels seus efects màgics...
" Obri Kadabra, qui a l'amor
li'n va donar l'esquena i, el cul, no romancejarà gaire, en girar- se, mostrant les galtes i, la coral.lina. "
👿👤💥🎩🎲⏳🔮Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada