UNA VISIÓ ENTERBOLIDA...!
M'he posat el perruquí
d'algues brunes;
la pell me l'he tenyida
de blau;
els ulls de grans de sorra,
me'ls he jaspiat i,
al voltant del coll,
pedretes de coralls
sil.labegen el meu nom.
Hi volia jugar amb els
peixos de mar i, ells,
m'han dut a fer-ne
descobriments de les
llums, incidint al damunt
de les aigües salabroses.
A sobre d'un vaixell
ennuvolat, he viatjat
al lloc on hi són
els amics roures,
les vinyes,
les oliveres,
i,una petita casupeta
com closca de cargol..
El vell poeta, al dessota
de la figuera, m'invita
a asseure'm arran d'ell.
Em diu: <estimada al.lucinació>
i, em relata petites històries
escrites en octosílabs.
Beu una mena d'elixir què
esmenta li'n fa veure'm millor.
Plora, i somriu, m'agafa les lleugeres mans, on entre
balbuceigs,
escopeteja un < ho sento>
apesarat,
de llàgrimes dollejant.
Llegim tots dos alhora
uns sonets i, en acabar
s'enfonsa, tot sencer, en
una de les meves conques orbitàries.
Ara tots dos plegats,
declamem poemes
a les bestioles marines i,
allà, ara mateix,
ens esperen amb vestits
de fulles de posidònies,
túniques de plàncton i,
barrets amb formes de
farallons.
Adela Payá i Prats
🍃🌾🌿🐟🐳🐋🦑
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada