ÉS L'HORA...!

ÉS L'HORA...! 

N'és a punt d'arribar
l'hora; no són les dotze
de la nit, ni tampoc
hi faig reculls de contes
ventafocs. 

Els rellotges van més a pressa
que jamai ho han assolit. .
Les ventades amb avalots
grotescs, acceleren agulles empresonades.

Dels safareigs se'n surten
versets que mai no s'hi acaben, emprenent voleteigs de núvols emmidonats amb cües de vellut negre.

N'és a punt d'arribar l'hora;
no són les dotze;
són les tres de la matinada,
i no trobo els llençols que
abans m'abrigallaven
a racer del teu cos.    

Perduda, enmig de la foscor, escridasso el teu nom;
paraules repercutint per sobre
de les vidrieres closes,
on unes llambregades com
ulls de mussols,
tot ho entrelluquen sense
fer-ne cap bellugueig.

N'has fet abandó del meu cos,
n'has estripat caramels de ruixats glaçats, què en feien de nexe
a la nostra gruta escollida.

Les fulles del nostre llibre les
has arrencades, amb ràbia ferotge
i, et miro i, doncs, no et reconec.
 

Ja és ací el temps d'hibernació,
a l'interior d'una immensa llàgrima emplenada de brillantor,
dins la qual, m'hi estatjaré
fins que renovi a dintre meu,
les ganes per tornar a veure't
en un món confós,
on les mentides es barregen
amb les veritats;
on trobar el sentit de l'existència pot dur-te a viure un munt de contradiccions.

L'ànima tremola,
li parla al meu cos, i,
entre dolces cantarelles,
a poc a poc, hi vaig
aclucant els meus ulls;
Ja no sento passar el temps,
em dilueixo com aigua de pluja.

N'estic tan abaltida...!



Adela Payá i Prats
💜💥🎶😏