SOTA EL BLAU...!
Al davant del rierol
t'hi vas llevar les mitges
negres, per tal de deixar
els teus peus en remulla.
El Sol anava omplint- te
d'escalfor i, a poc a poc,
i, peça per peça,
et vas desbotonar la blusa,
la faldilla i, fins i tot,
els corxets dels sostenidors.
La brisa dolça, acarona la
teva pelll;
els pensaments estan
aquietats,
i, no n'hi ha sofriment en
els instants presents.
El teu estimat, el duus ben adormisquejat enmig del pit,
no en fa reclams de cap cosa,
i, et sents a gust, deslliurada
de qualsevol sentiment.
Tota nua, et desenbeines de les
calces i, nades al llarg
de la riera, cercant el seu
últim tram,
sense assabentar-te'n
de res,.
Només vols desprendre't
de tot allò, què a la teva ànima empresona,
enyores tanmateix,
oblidar- te'n de tu mateixa i fas esborralls del teu nom.
Stimulant l'aparença d'un peix,
et vas aprofundir dins de l'oceà
i, mai més, et vas mostrar
com humana,
fora dels cortinatges d'atzurita.
N'estàs fora de perill;
en esparpillar- se, ell,
de dintre del teu cor,
et demanarà unes ulleres
per a bussejar i, unes
aletes ben grans.
Adela Payá i Prats
♥️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada