OBRO LA FINESTRA I SOMIO....!

OBRO LA FINESTRA I SOMIO....! 


Muntes graons i, més graons,
cada volta amb més lleugeresa.
El cos l'has esprimatxat,
fins i tot, de la teva esquena
s'hi esbossen unes petites protuberàncies de flors
prímules.

Força escarransit,
n'has cavalcat un núvol
esponjós i, enllà a les alçades,
un genet agosarat,
espargeix gotellades
per tot arreu.

A les meves terres,
un viking del nord, assegut
a sobre del meu gronxador, s'enlaira pels cels,
per a més endavant,
caure's de bocaterrosa
contra les rajoletes.

A la mà hi duu tres petits xups
de porcellana, què amb encanteris s'han enfilat al damunt d'un frondós branquilló.


De les teves grapes ensangonades, n'he esculpit una diadema envermellida, què encerclant- la
a l'entorn de la teva testerola,
te n'ha teletransportat
al teu lloc de naixença.

Els mussols no han volgut marxar
i, des que són a l'arbreda creixen més fruits que mai no ho havien  assolit i, a tothora.

Des del terregam, més arbres fruiters, de sobte, han rebrollat i,
tinc l'hort reblert de cistells a rebossar.

Vas venir a omplir la casa de més vida i, no obstant, tu, absent,
segueix expandint- se de més natura, allò que creia marcit.


Davalles graons i, més graons,
t'has abocat pels finestrons cèlics, tanmateix, ja força capficat per escrutar- ho tot;
t'has estavellat, novament, contra
 les llambordes, on hi fem esclatar  el riure a duet.

Amb navili de carbassa assecada, recorrem mars per descobrir- ne,
on, tot ho repoblem de bellesa i, de vivacitat.
Els tres mussolets al masteler
com banderoles, oregen
al compàs de les ventúries.   

Adela Payá i Prats
💥💜🕊🏞🌅