QUAN...!

QUAN...! 


Quan miris la mar,
pensa què un jorn
m'hi vas tancar a
dintre de les conquilles,
i encara romanc
al seu interior,
abillada de mareperla.

Quan trepitgis la terra
bruna, enllà, m'hi trobaràs
entre els grumolls de la
gleva i, les pinyes davallades
des dels branquillons dels pins.

Sí per casulalirat, escoltis cantussejar els ocellets
hi seré al fons dels seus becs
entonant melodies novelles
per tu.

Quan albiris el Sol,
hi seré el raig llumener
que incideixi als teus ulls,
on al cobejar-me
a dintre teu,
te n'adonaràs que
un trosset de la meva
ànima, n'ha segut
per tu, segrestada.

Sóc el parell de xiruques
que hi vas amagar a dintre
de la capsa de cartró,
esperant que un dia
t'atrevires a encalçar-te-les
i just, aleshores, iniciar
un mateix senderol.

Quan aprenguis a clissar
en profundidad,
qualsevulla essència vital,
podràs advertir- hi què
els  meus ulls, mai hi van
fer encenalls de les seves brimarades.

No acostuma l'amor
què arrauleixo al meu cor,
cavalcar per una multitud
d'arenes movedisses.




Adela Payá i Prats
           👞🕸🦋🐳🌻