DEL DESAMOR: RETALLS
DE SAVIESA.
El cistell n'era ple
d'il.lusions,
què lluïen com gemmes
precioses.
Enllà, per on passejava, tot s'enlluernava
de brillantor
i, els
meus dos ulls, n'eren
dos estels desentenebrint nits de foscor.
Ell,
li'n va fer un cop
de peu a la canastra
i, en quedar ben buida, hi vaig haver de reblir- la
amb capses de saviesa.
Escric folis i, més folis,
amb tot allò que aprenc,
i del desamor n'he fet
un compendi de revelacions.
Amb flors de crisàntems
i, nards, aquest matí, n'he
arranjat aqueix jardí, què a la meva ànima
acarona de tendreses i, a la qual impedeix
d'anar amuntegant
un caramull de rancúnies.
Tristament, a d'ell, el voreja
una capa ben gruixuda
de malvolences, i encara
que he conjurat a les
luminiscències, de moment, no poden ahuixar a cadascun
dels entremaliats barrufets.
Al lluny, el puc albirar, tot
seguit d'una renglera
de banyetes, apresant el seu cos, per tots els
costats, estiregassant
les seves orelles i, murmurejant- li'n
mots recoberts de melassa.
Del banastell, ara mateix,
llibres i més llibres, hi volen ser regalats
a tots aquells que
ansien assabentar- se'n
dels per què i, els per
a què.
Adela Payá i Prats
🤤👿😱👃
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada