ESTIGUIS AL LLORO...!

              

              ESTIGUIS AL LLORO...!

Parla'm, diguis alguna cosa abans
de fugir-hi del teu paisatge:

                 veritats com a punys.

Surt de dintre d'eixa closca  pomposa, què en mirar- la
et mareges, de les seves línies
en espiral.

Parla'm,  però no amb
mots fingits, sinó amb
els què no hi tenen por a res,
i, no es complauen
en fer malbé a ningú.

Ja hi queda poc, reiet,
no marxis amb les paraules soterrades, a dintre dels llavis.
La teva boca: la tomba de les savieses.

Declara a l'Univers tot allò
que vas emmagatzemar al fons
dels budells.
Raspalla't els vocables inscrits
a l'inrevés. 

Treu- ho a la llum, no deixis
que les enganyifes te se mengin
per dintre, ni et facin més bonys punxeruts.

No més ornaments, ni fullam
de paper, ni arbustes de cartró- pedra, ni ninetes de plàstic,
ni minuets amb sandàlies,
ni poemes  de portes tancades,,
on les accions han restat
presoneres de les conveniències.


Prou d'enganys,
de distorsions al planeta,
on els actes cruels de tothom
el fan emmalaltir a cada segon,
on les energies sagrades,
s'enllarden de brutícies força enllefiscades.  

Pren el tornavís i, les alicates, forada totes les esclofolles.
Atreveix-te a lluir de llampurneigs
i, no pas, a obscurir- te'n d'excrements. 

Parla'm, malgrat et costi;
no més cagadubtes,
ni quedar-se en suspensió
enmig dels abismes,
tremolant com una bombeta
a punt de fondre's;
fixat amb pegament
a un balancí contrari
 als unicornis.

Aixeca't, lluita, arrosa't amb el polsim guaridor de les fades,
somia veritats, fes vomiteres
de les engalipades....

Ja no calen més deformacions
ni sinuositats del què hi és;
dos gambirols de més i, doncs, pernoctaràs a fora d'aquest
bell planeta.


Adela Payá i Prats
            👩‍🚀🗣👣🌍🎡