JA NO HI SOM...!

JA NO HI SOM...! 

Tenim por de no ser-hi,
de passar desapercebuts
per aquesta vida,
i, obrim finestrons
per a que tothom
s'assabenti de què hi som.

És clar, què hi som,
no calen tants avalots
ni estridències,
ni deixar-ne les
balconades obertes,
com tampoc muntar
el volum de les
musiqueries.

Vivim, respirem,
formem part del Cosmos.
Emitim missatges i,
també els rebrem
mitjançant feixos
llumeners. 

Els nins diminuts i,
força entremaliats
em parlen de tu,
em xiuxiuegen el què
desconec, em fan
escoltets punyents i,
me'ls miro per mitjà
d'un monocle amb cara
de pomes agres. 

De la mateixa manera,
què tot hi és, tu i jo,
també ho vam ser
en un esquerp quadrant
de l'espai-temps,
sols que tu, et vas acovardir
en clissar les maniobres
què n'havies de manejar.

El nostre amor, hi va tenir
la durada d'un sospir,
d'un lleuger tremolor,
d'un vaivé de flors al compàs
de les ventades.

I, ens vam perdre entre
la cridòria d'una gatzara,
entre empentons i, batzegades,
on ja mai més, s'hi vam trobar.  

Ara mateix, tots dos, ens hem volatilitzat, ens hem dissolt
enmig dels caramells;
ens hem aigualit,
a les bocanes d'abril i,
d'octubre.

Tanmateix, hem deixat de resplendir al davant dels nostres
 llambrecs: el teu i, el meu
 < Ja no hi som >


Adela Payá i Prats
           😎😶👥👇💔