MATÍ PEL CAMP...!

MATÍ PEL CAMP...!


Camps d'ametllers en flor,
m'hi acompanyen al llarg del camí. El Sol d'hivern, a les flors enllumena, emfasitzant colors
més vistosos.

Anuncis de primavera, els arbres volen pregonar-nos i, amb somriures una mica glaçats,
li dic al meu cos que ja hi queda menys per deixar d'estremir- se.

Els < Bon dia> no cessen
de part de la gent matinera,
què envoltada entre bufandes, gorres de llana i, guants de pell,
et mirin de dalt a baix,
mentre hi vas fent arreplecs de llambregades.

I tu, estimat inconegut,
que a racer nostre
hi fas compassar els nostres
passos a l'uníson,
desplegues les teves paraules
entre ales de papallones.

 Em dius què m'he tornat massa seriosa, què on he amagat la joia que tant em caracteritzava,
i saps què no puc respondre't,
tan sols, arronso els muscles i afegeixo:
 potser els  anys,
la vida, les injustícies,
la gent sense ànima,
les malalties,
la manca de sentit d'algunes actuacions,
les violències,
la solitud, les idees maldestres,
les perversitats,
la desconnexió amb l'Univers,
els secrets, les ocultacions a propòsit, el sofriment i, més coses, tantes, que no poden ser-ne ni anomenades.


Les ametlles comencen a preparar el seu niu a dintre de les esclofolles, només per a delectar-nos quan hi arribi l'hora d'assaborir- les .


 

Adela Payá i Prats
                 🌻💕🙃😤💝