UNA ESCLETXA AL COR...!

  

UNA ESCLETXA AL COR...! 

Potser, un  jorn hi vulguis
venir, a recolçar el teu cap
a sobre del meu pit.
Agafar-me'n de les mans
com ho van fer en un temps endarrerit.  

Contemplar junts els esplèndids paisatges, passejar- nos pels llocs menys bessons, què els d'antany.


Potser, esclarim la penombra què ens empaita i, decidim alhora, ajuntar les dues solituds aïllades.

Des de tostemps, hi vas pactar mantenir-ne les coses tal qual romanen.

No creus amb les gaubances.
Hi fas reculls  de petits
moments,
i, al cor l'has blindat amb
planxes d'acer;
amb capes de formigó;
per protegir-lo de les bales amorosides.
Amb el pas del temps,
te n'has transformat
en una autèntiica
estàtua de sal
enmig del jardí,
encerclant- te de raigs
assolellats i, de pluges
dolces.  

Has desaprès a viure,
a sentir,
a reblir-te de goig;
escenifiques actes fingits,
i, amb tantes positures
n'has perdut de vìsta,
on s'hi trobin les
autenticitats.

Potser, un  jorn hi vulguis
venir, a recolçar el teu cap
a sobre del meu pit i,
ploriquejar com un noi afligit,
amb l'intenció de voler- ne descarregar de dintre teu, tempestes enllaunades.

Adela Payá i Prats
🕴👤👀👣💣