TINC SON...!

ANDREY REMNEV

TINC SON...! 

Vull dormir, dormir;
em pesa l'ànima,
com sí dugués al cor
enganxat, un munt de
cadenats.

Arrossego als turmells
boles de metalls,
on en fer una passa,
em costa un esforç
tremend.

Com vaixell ancorat
a port mariner, refuso
per salpar- hi i, un devessall
de llàgrimes, em mullen
de l'aigua, per la qual,
m'hi negro a ser-ne
endiastrada.

Cansanci silenciós,
una i altra vegada,
de les mateixes coses;
un tancament d'ulls
en sentir la ferocitat
de les onades a dintre
meu, com volent netejar
els pòsits agafallosos
d'un vi barater.


Vull dormir, dormir;
em pesa l'ànima;
escolto picarols dringar
al meu interior;
titil.lar estels endolats
als firmaments,
i, no comprenc res de res.

M'assec al penyal dels plors,
des d'on hi vaig caure, i
en albirar els cels,
de tant en tant, pregunto:
fins quan...?

Quantes bestieses de més
n'he d'amuntegar,
per perdre les ganes de tot; aleshores, et rememoraré i, m'ompliré de més salobre. 

Marxaré a l'alcova dels oblits, abaixaré els finestrons,
tancaré la porta i, ajaçada
al bell mig del llit,
recorreré una tirallonga
de somnis què em facin
anestesiar dels turments
de l'ànima.

No deliro per romandre palplantada, menys encara,
de braços plegats,
celebrant amb copa de xampany, l'amargor escumosa, d'una existència inexistent.

Bon dia, bona tarda,
bona nit....Vull dormir...!
vull inventar-me un altre món,
dibuixar passadissos
què en transportin per les
nebuloses;
edificar ponts que tot ho
connectin i, sí es donés el cas, conversar amb tu.

Vaig a fer nona... !
Fanalet apaga't...!
o resta entre dos llums...!



Adela Payá i Prats
             😴✨🌛🌞