DUES FIGURES DE FANG.
N'hi hi ha criatures què s'hi complauen en estendre flassades
al damunt dels fets maldestres.
Catifes de gespa, encobreixen enclotats de morts;
esquelets foradant la Terra,
volent sortir- se'n dels seus amagatalls.
La vida, omplida de vels i,
més vels, on al darrere d'ells,
s'hi oculten els exhibicionistes
de la por i, tots aquells que han vingut ací, a fer-ne la traveta a qualsevol.
N'hi ha sobralles d'ossos martiritzats, cremats, abusats, ofrenats als falsos déus,.
..Humans sacrificats a tothora.
Nosaltres dos, hi vam ser la perpetuïtat del caos,
fent-ne absències de tots dos plegats.
A les estimes, les has barrejades amb tot tipus de xafarderies, xerrameques, insults;
les has esporgades amb verins,
i, a l'amor, li n'has arrencat
la seva exclusivitat, la seva privacitat;
no has sabut excel.lir- lo de majestuositat.
Tothom, a sobre del seu cap,
n'ha exhibit el què tant sols
ens pertanyia als dos: a tu i a mi,
a nosaltres dos.
És clar, tu, ens has enllardat,
ens has embrutit i, desllustrat,
ens has convertit en dues figuretes absurdes, reblides de fang.
Adela Payá i Prats
🙄😏🐽🐷🐏
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada