UN CRUIXIMENT DE CÒDOLS...!
Hi va ser molt dolorós
veure com el teu cor de robí flamejava de moltes llums,
per a després, quedar-ne violentament reduït en un
polsar de cendres.
Com vas decidir soterrar
a eixe ésser pur,
entre pletòriques fondalades
i, albirar-te com un fanal extinguit.
Em dol ataüllar com has deslluït
tot el què ens embolcallava;
com vas esborrallar camins
què respiraven vida;
com vas escollir senderols escanyats,
què hi allargassaven la teva ombra escardalenca.
Ara per on vagarejo,
els corriols, em mostren la teva obaga, cada vegada més i més oblonga, on unes ùrpies llaurades amb formes de rosaris petris, s'hi acomoden al voltant del meu coll estrangulat.
Detesto haver d'atalaiar-te
com estàtua d'alabastre,
simulant un heroi Grec o Romà, amb escut, cuirassa i panòplia, volent exalçar-te al damunt
de la peanya, però exempt d'ànima i, exclòs d'essència vital.
Adela Payá i Prats
🔭📡🎥🔎
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada