UNA BENA ALS ULLS,...!

UNA BENA ALS ULLS,...! 

Sé, estimat, que ja mai
més et veuré, malgrat això,
em delecto en saber-te viu,
a resguard dels tentacles
guaridors.

Encara que hagués volgut
ser-hi a prop teu, me n'alegra contemplar-te una mica lluny, salvaguardat de les meves
mans, què com teranyines, t'haguessin reblit el cos d'un caramull d'enfilalls.   

Sé, estimat, què ja mai
més et veuré, tot i així,
gaudiré de la teva joia,
en sentir-te a dintre meu,
com un home cofoi.

Al carrer, un munt de rostres,
em semblaran el teu,
i somiaré per breus moments,
què un jorn hi va existir la
tènue possiblitat d'estar-nos
ben junts.

No obstant això, els dos,
s'assabentem, de que tu
n'ets un addicte als jocs
de les irrealitats,
de que hi fas gambirols
per canviar les coses de
lloc, per a després, tornar- les
de bell nou, al seu indret
d'origen.

Tal vegada, l'establert hi va
ser per tostemps immutable, tanmateix, t'esbargies amb el divertiment de permutar
les peces de posició, pel gust d'entreveure unes altres combinacions.

Aleshores, mentre tu
t'entretenies amb els esbarjos
de les mutacions,
Jo, amb ulls embenats, t'estava estimant de veritat.


 

Adela Payá i Prats
 😎☺🍷🥃