LA CAMPANELLA...!
Hi faig dringar la campaneta:
ding- dong.
Ja no em dols com abans;
les llàgrimes s'han assecat,
llueixen com pedres de sal enrrosides.
Hi faig dringar la campaneta
per segona vegada: ding- dong;
un estol d'angelets blancs
et vaig enviar quan hi estaves malalt; sí et varen guarir o no,
ho desconec,
fa tant de temps què no parlem.
Cossiols reblits de flors de violetes, em diuen què segueixis viu.
En somnis, aquesta nit, n'he sentit campanejar versets,
que tu mateix recitaves;
estrofes que parlaven de jardins embellits,
d'esperances alígeres,
de records endinsats al
cabàs dels oblits.
Aleshores, m'he aixecat del llit
i, amb una mica de desgana,
n'he fet sonar la balda de la porta; m'he disfressat d'ell i, t'he convençut de què, tu,
dona trista, amb els ulls
envitrallats i, els cabells
tallats, n'ets la suma dels dos:
de l'amor present i, de l'amor absent.
Adela Payá i Prats
🙂🙄😄🦄🐦🦇🦋
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada