VISITA PROGRAMADA...!
N'hi ha mirades què
s'extravien a dintre de l'oceà;
ulls nedant a sobre de peixos cobricelats, rememorant un
passat esvanit.
Malgrat això,
tots els vespres
a les tres de la tarda,
hi venen les Moires a
conversar i, a prendre
un café, omplint- me
la casa de més gelabror.
No triguis gaire,
no sigui cas, què en arribar-hi,
em trobis transformada
en estàtua de gel.
Tinc tant de fred,...!
M'agradaria fer un tomb
arran teu, a prop del Sol,
abans de sotjar-me a
dintre del sepulcre.
Cada cop, a sobre del
meu cos, afegeixo més
flassades, guants, capells i peücs.
Tremolooooooo.....!
Cloto, Làquesis i Àtropos,
les tres teixidores de la vida i, de la mort, aquesta tarda, hi vindran a dialogar ans de tallar- me el fil amb tisores d'or.
Tal vegada, deliren per veure'm suplicar per la meva existència;
o voldran que signi pactes
amb els quals no hi estic d'acord.
El foc enmig de la xemeneia trontolla entee flames,
que van aminorant-s'hi
de mica en mica i, elles, les tres vetustes, empolainades de negre amb cabells blancs, m'albiren de bat a bat.
Encenc una cigarreta i,
fan esclatar el riure;
de sobte,
em projecten imatges de la
meva vida, i em mostren
camins per explorar,
pels quals, ningú ha vagarejat.
Demà n'hauré de respondre sí decideixo, continuar vivint pels corriols ignots, no trepitjats per cap humà
o accepto què m'estisoregen
el meu enfilall de vida.
Adela Payá i Prats
🙃🕦🌑😋
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada