MUNTANYES DE VIDA...!

MUNTANYES DE VIDA...!

Seguiré els passos
alentits dels centpeus,
escarbotaré el terrís
cercant el meu lloc.

Ja tot ho albiro amb
ulls bruns;
cargolar- me, em dóna
l'escalfor del meu cos.

L'ambició s'ha vista
transformada
en un somni de colors,
en un Paradís per a tothom.

A mesura que hi vas acomplint
anys, les possibilitats
de cristalitzar una il.lusió
van minvant de mica en mica.

Pots marxar amb saquets
de quimeres i espargir- les
en uns altres mons,
però no ací a la Terra.

Encara què alguns es plauen
per fer-te sentir impotent,
tu, vas arreplegant utopies
què a poc a poc, hi aniràs
plasmant-les de realitats.

El cuc és descargola, avança
esllavissant- se per la gleva, 
s'atreveix a ser valent i audaç;
en trobar-se atacat, expelirà
els seus propis verins.

A risc de perdre la seva vida,
sap què a la fi, la Mare Terra
l'acotxarà i, envoltat de molsa
marronosa, desplegarà
comiats d'abundor per sobre
de les catifes glauques.

Seguiré els passos
alentits dels centpeus;
qualsevol batec en contacte
amb el tarquim, el percebré;
un munt de pulsacions
vibraran a l'entorn del meu
cos anellat,
i, això, em farà pensar què
hi formo part d'un cicle
vital, en aquest Sistema Solar.





Adela Payá i Prats
🍀🌱🌹🏵🌵☘

28/04/2019 PARLANT AMB ELS ARBRES.

Uno de las entradas más
grandes a la Tierra Hueca
de este Hermoso Planeta se encuentra en el estado de
California en Estados Unidos,
el nombre de este lugar es
Shasta.

Shasta es una palabra
proveniente del Kimú
(Lenguaje de los Árboles
en esta Galaxia), la palabra
"Shasta" se deriva de la 
Palabra Originaria "Shaksta" 
la cual significa: 
"Respiradero". 

RECORDS D'EXTREMADURA...!

 
             😊😍😘😄😅😂🤣😀🤗
                  ❤💘💛💚💙💟❣


Extremadura (Estremaúra en extremenc, Estremadura en fala i portuguès) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Extremadura limita al nord amb Castella í Lleó (províncies de Salamanca i Àvila); al sud, amb Andalusia(províncies de Huelva, Sevilla i Còrdova); a l'est, amb Castella - la Manxa (províncies de Toledo i Ciudad Real); i a l'oest, amb Portugal.

NO HI VULL FER, ALLÒ QUÈ DETESTO...!

JOAN MIRÓ

NO HI VULL FER, ALLÒ QUÈ
DETESTO....! 


Sí no hi puc ser jo mateixa
al teu costat,
no vull estar-me amb tu.

Sí em fas sentir-me incòmoda
arran teu, ...... si us plau,
no em truquis més.

Eres lliure de fer-ho, però
has de saber què no t'agafaré
el telèfon...

Sí tan t'agrada fer-me mal,
has d'assabentar-te des de ja, què he
perdut l'interés per continuar.

N'estic esgotada de patir,
hi faig molt i, massa per romandre
ací, a la Terra i, tu m'atabales prou.

Fas què em creixin ales, plomes
i bec, ungles i garres....Assajos
d'aucells, als cels de malaquites.



Sí us plau, deixa'm en pau,
no hi sóc feliç amb tu, em
deprimeixis fins l'infinit.

Me'n vaig i, no t'atreveixis a magolar-me. Arreplego les meves coses i, no facis res per impedir- m'ho.

He perdut, fins i tot, les ganes per
il.lusionar-me respecte a l'amor.
No entenc els cervells dels homes.

Tan frugals, tan instintius, tan
volàtils, tan poc sabedors
de les querences, tan superflus.

És clar, que sempre n'hi hauran
excepcions a la regla. Beneïdes
siguin aqueixes anomalies.

Doncs, malgrat això, desisteixo
de tot, només tinc ganes de
esguardar-ho tot, silenciosament.

De no moure els llavis, d'obviar
a qualsevol, de no fer res, de
treure'n arrels pels peus i,

enforinyar- me en un terreny
moll, amb cap de floricol.
i,fulles corrugades.

No ho aguanto, desestimat,
agraeix què hi sigui sincera
i, no et menteixi.Marxo per tostemps.

No hi ha ningú a la meva vida,
somio amb fantasmes i, monstres,
goril.les i, lleons.

Faig l'amor amb gegants, mentre
imagino com em bressolo als
seients del zèfir.

Crec què estic tornant- me boja,
m'avorreix viure tots els dies el
mateix, repetint un estol de coses.

Detesto tenir que cobrir tantes
necessitats...Ésser un llampec
en seria de divertit per un temps.

Omplir de flors els deserts també
m'encisaria; fer un trajecte amb
plateret volador hi seria màgic.

Tal vegada m'estic preparant
sense saber- ho, per a viatjar
més enllà del què hi puc endevinar.

Sí et quedis amb mi, sofriràs,
deixa'm partir. No hi puc crear lligams
amb cap home.Vull estar-me amb mi.

He deixat de donar-ne cabuda als
fingiments; m'he llevat les
caràtules i, algunes disfresses.


Reseguiré pel camí tota sola,
amb més tristeses i, més dubtes, però de més saviesa embolcallada.

Tot allò què produeix joia al meu
proïsme, a mi em decep;
les festes, em distorsionen.

Sí he de complaure't només
a tu i, no pas als dos, aquest
nexe, hi manca de sentit.

Quedat't ben quiet amb ulls
de rocam, en obrir-los, tot
ho hauràs oblidat. Mai hi vaig ser..!




Adela Payá i Prats
🐰🐇🦇🐿🦅🐦.


 

ARRAN DE MI MATEIXA...!

ARRAN DE MI MATEIXA...!

Fa pena, veure l'enveja
dibuixada al rostre dels
qui t'estimes.

Paraules com punxons
què no poden dissimular
la ràbia contenguda.

El voler humiliar-te al
davant de tothom amb
llengües bífides.

Què tristor tan amarga
és observar la rancor
amuntegada en cors de plom.

Quina solitud terrible
entrellucar tant de desamor
als esperits de la teva nissaga.


Fan ganes de córrer sense
parar i, perdre's al bell mig
de les barrancades.

Cansanci de tanta podridura,
en sentir les energies
tan funestes d'alguns humans.

Cada vegada m'estic més
a gust amb mi mateixa
i, més apesarada amb els altres.

Hi cercaré la meva cova ben
particular, per a no tenir-ne
què endrapar-me de tanta merda.

Fa pena, veure l'enveja
camuflada de falsos somriures
i, mots escopetejats amb repulsió.

Ho sè, ho sé..Acabaré no parlant
amb ningú, fent de cenobita.
Dialogaré amb els arbres.

Potser que fins i tot rebutge
el contacte humà amb qualsevol.
Només hi vull estar-me amb mi.

Adela Payá i Prats
🌾🍃🌳🌴🐦🐥🦅


   

JOIA A LA CAPELLA...!

JOIA A LA CAPELLA...!

Al llibre dels comiats
una gemma diamantina
n'ha obert finestres
tancades a la fullaraca
arreplegadissa.

S'ha escolat per
una escletxa i, n'ha
signat al damrunt
d'un full en blanc.

Celebracions de partences
a uns altres paratges,
aparcament d'una closca
sota la gleva marronosa.

Desfilada de rostres i, cossos
conpungits, o fent els tristos;
abatiment momentàni de
les mirades omnubilades.

Taloneigs de les sabates
obscurides contra les lloses
de la capella, mentre la flaire
a sàndal i mirra, a tothom
imnotitza de noves imatges.

Balanceig de les lampades
en el ball de les torxes enceses,
on s'hi pendolen d'un costat a l'altre, a ritme d'un terratrèmol fugaç.


Al llibre dels comiats, la tinta
blava, s'esdevé grana,
regalims de moradencs,
festonegen un estol de fullam.


El sacristà fumeja d'essències
aromàtiques l'estança,
mentre l'ànima del difunt
a tothom anomena què n'és viu.

Xiulets fredorencs a les oïdes
dels presents, tremolors a les
cames, marejos i, abatiments;
el què ja no n'és en vida, s'hi
sent més joiós que mai...Hi
vol anunciar-nos pels altaveus
la seva gaubança.


Al llibre dels comiats, el finat
amb lletres ben refulgents
n'ha segellat la seva defunció;
vocals i consonats llampeguen
de seguit com boles d'espills






Adela Payá i Prats
😂🤣😅😄😍😜

SAFAREIG POÈTIC...!

       
           

POETITZANT UNS VERSETS
D'EN FRANC GUINART PALET.
    AL SAFAREIG POÈTIC.🎈🎗😘

                         

MÈRIDA...!

MÈRIDA, és una ciutat espanyola,
capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves
institucions de govern.

Darrere de Badajoz i Càceres,
és el tercer nucli de població
d'Extremadura.... Mèrida, es troba geogràficament gairebé al centre
de la regió, travessada pel riu
Guadiana i el riu Albarregas.

SIS MIRADES...!

                😊😍😘😉🙂🤔🙄😊
                     💘💙💛💜💞❣

ABSENT DE VIDA...!

ABSENT DE VIDA...!

Hi vaig entendre tard
què calcigaves
pels viaranys simulats.

No m'hi vaig adonar
què el teu cos n'era un
rotllo de filmografíes.


He d'aplaudir-te'n tan
encertades intrerpretacions
d'un munt de personatges.


Tanta devoció per afalagar
a tothom, àdhuc amb destresa
i, bones paraules.

Què audaç eixa habilitat
per imitar gestos i poses,
     aqueixa compostura subtil.  


Hi vaig entendre fora d'hora
que no ens estimaries mai
a tots dos plegats.

Ni una paraula de consol
et vas a atrevir a pronunciar- ne.
Fins on pot arribar l'absentisme.?

Acostumat a agenollar- te'n
dramàticament al davant dels poderosos,
n'has perdut la teva identitat.


Continues llevant- te el barret al
pas de qualsevulla muller i, només
exhibeixis passets de paladí.

En comptes d'andarejar pels carrers,
n'hauries de palesar- te al damunt
dels entarimats i, enmig dels circs romans.


Agafa la cuirassa, l'espasa i l'elm;
n'hauràs de defendre't dels teus capdills,
atreveix- te a ressuscitar- te.

El mort que duus a dintre teu, hi vol
entrellucar els raigs llumeners,
dóna- li'n almenys una possibilitat.

Ignorava que t'hi hostatjaves al
costat dels escapçadors, rengleres
de caps rodolent pel terra.





Adela Payá i Prats
😎🤓🤠👿👂👣

El Desig...!

     El Desig...!

El desig,
un espasme
contràctil;
efímer,
com núvol
flonjós;
volàtil,
com les ventades;
capritxós,
amb delectances
momentànies;
impacient i,
desconsiderat;
escadusser
de tendreses;
altaner i,
presumptuós;
lleuger com ploma
enlairada;
superflu,
sense a penes,
profunditat;
desesperat,
per omplir-ne
racons buits;
disfressat de polp
entre un munt
de tentacles;
espasmòdic i,
batent;
erràtic i, dubtós,
volent equiparar-se
amb el què és
de perdurable
i, complaent, tot alhora.
El desig, només una petita
fractal de l'amor...!



Adela Payá i Prats
☺😘💛💜💚💙💗❤

COL.LOQUI...!

COL.LOQUI...!

Em dius amb mots rodons
què el teu cor és com un
pastís, on boques de cucs,
se'l mengen a pleret.

Em declares què res ja
no hi pots sentir- ne, què
malauradament desconeixes
el significat de les estimes.

Has rodolat com els planetes
d'ací per allà, esclarint-te
i, obscurint-te, però que no
entens el sentit de les el.lipses.

Has plorat com un nen consirós,
perquè a dintre teu, tot és confós,
els pensaments es resisteixen
a expandir-se'n.

Els sentiments s'han col.lapsat
i, ara només hi miris per tirar
endavant. La salut minva de mica
en mica, la por hi va creixent.


Les arrels, a poc a poc, s'hi desprenen del seu substrate,
i cada vegada, més lleuger,
te n'adones de la teva fragilitat.


Em dius amb mots perfilats
què el teu cos és com el tronc
d'un arbre, que creix inclinat i què
pel seu propi pes acabarà estavellat.

Encara  ronroneges com gat devanit
en assabentar-te què hi pots
produir-ne burxades amb les teves
males actuacions.

Malgrat això, m'esmentis què les
maldats són la teva pedra filosofal,
a sobre de la qual, et recolzes. Què
gaudeixis amb el sofriment alien.

Ja veus que tots dos plegats
hem escollit camins contraposats,
però això no n'és objecte d'odi ni de
rancor, ja que l'amor tot ho pot abastir.

Adela Payá i Prats
☺🤔🤒👫💥💓



  

UNA ECLOSIÓ...!

UNA ECLOSIÓ...!

 Urpades, dessagnant
ulls quallats de melangia,
al davant dels somriures
niquelats.

Llums de glauques fulles
se m'han acotxat entre
les mans i, em besllumen
en voler esguardar-te.


Hagués volgut el rostre
envernissar- te'l de verd
i, dels teus llavis haver-ne fet
brostar un ramell de flors.

On ets amic dansaire, què
amb davantal de núvols
blancs, n'has fet esvanir- se'n
a les aspes dels molins.


Rodoles i rodoles, esbargint
tenebres moradenques,
i, a les aigües diluviades
dirigeixis envers els deserts.


Retirem junts els vels de fum,
què no ens deixen veure
el què volen amagar-nos-en;
donem llum a les trenades obagues.

Sota aquell cirerer ben florit
ens balandregem amb llavis
enrossits, on brodem uns
cossets amb pellofes fúcsies.


Encobrim els paisatges
de colors vius i, a les nostres
conques orbitàries les emplenem
de poncelles virolades.

Un collaret d'ullals, al voltant
dels nostres colls, espantaran
l'ànsia salvatge, d'aquells què
es mofen amb boques obertes.  
 

Lleva't aquests parracs foscos,
treu-te'n les mans de les butxaques,
ompli't els ulls de lluernes,
i, estiment-s'hi amb col.lisions
d'esquerdills espetegant.




Adela Payá i Prats
👀👣💅👂💥💣🎩💎

ENCARA HI ETS A L'HOSPITAL...!

ENCARA HI ETS
  A L'HOSPITAL...?

Com està avui el meu xic?

Les gemmes precioses
del cor, ja llueixen de brillantor?
N'hi ha la calma de l'ànima
en conflicte amb el cos?

Com és troba avui el meu xic?

Les joies han fet minvar eixa
angoixa enquistada?

Has vist al cel de foscam
el meu regal...És un estel
menut amb forma de flor.

Aboca't a les vidrieres de
la cambra i el clissaràs,
duu pètals de molts colors,
al centre, dos poncelles
porpres s'obrin a espai.

Sí amb els dits arribes
a refregar les arestes
de l'esquerdill i, de sobte,
se t'impregnen les teves mans
de purpuri, aleshores,
      un desig se t'acomplirà. 


Què hi fa avui el meu xic?

N'hi ha més ganes per llaurar
il.lusions novelles?
Més goig per viure fora dels
llençols blancs?
Més ànsia per abraçar la
pròpia existència ?

Doncs, ballem ben arrapats,  
deixa'm que m'apropi a tu
i, et fadi de bons auguris,
de llarga vida i, d'un continu
palpitar.

Adela Payá i Prats
🌾🍀🌹🥂🏺🎈🌌

ARBRE DESFULLAT...!

ARBRE DESFULLAT...!

Dolç rostre corrugat,
besllumant-s'hi
al darrere dels ventanals
ben tancats;
d'esguard una mica fugisser,
hi fas repàs de la teva vida.

Ja saps que mudar-se
de vestit, hi duu el seu
temps;
espanta la mort quan la
pressentim tant a prop,
quant tot s'hi capgira de
l'inrevés;
quan de sobte, els somnis
es converteixen en un
atzucac i, no trobem
       la sortida per a acomplir-los.   


Com hauria de dir-te
que malgrat la distància,
hi puc percebre la teva
melangia;
cada cop, que ella hi ve
a mi, li parlo suaument,
fins i tot, li n'arranco algun
somriure que altre
i, te la retorno transmudada
en gaubança.

Dolç rostre pensatiu,
contempla't a les aigües
del nostre rierol,
enllà, hi podràs esguardar-me
en emmirallar-te al fons
del líquid cristal.lí.
Hi duc allò què mai no hi
vas saber emprar amb
saviesa. Les paraules tenen
també la força per guarir-ne
les malalties.

Hi sóc al teu costat,
pronunciant mots curatius.
Sí et complaus per veure
només el pitjor de les coses,
això és el què rebràs.
Canvia, per observar el
millor de tot i, això serà
el que et regalimaràs a tu
mateix.

Dolç rostre compungit,
encara que denoti
una mancança de consideració 
vers la meva persona,
haus ací, els meus versets
sanadors:

" Poble ets, en roure consagrat,
eleva't als cels on recarregar-te'n puguis
d'energies renovades;
què els llampecs llumeners,
davallats des dels firmaments,
metamorfosegen el teu cos
emmusteït per un altre de
salutífer..."

" El meu amor sempre hi va
estar amb tu, malgrat la teva
escassetat de compassió,
a desgrat, de la  teva privació
de les estimes..."




Adela Payá i Prats
🌲🌼⏳🛏⏰🌝🌞

DEL NOSTRE AMOR...!

DEL NOSTRE AMOR...!

D'aquell amor nostre
colonitzat pel drac roig,
hi va haver espetecs
d'un munt de flamarades.

S'hi va convocar una
trobada al bell mig de la
plaça, on un reguitzell
de gàrgoles i, quimeres
davallaven des de les
alçades, des de ben amunt,
de les catedrals.
 

Es signaren pactes d'amagat,
s'hi quebrantaren algunes lleis
còsmiques i, a tu,  se te volien
endur en contra de la teva
voluntat.

D'aquell amor nostre
colonitzat pel drac verd,
rebrollaren flors d'esmaragdes,
jardins curulls de formosura.
Al llom de la bèl.lua
viatjarem  al llarg i ample
de la terra.

Abraçades d'espigues brunes
ens encerclaren;
muntanyes de petons confitats
ens envernissaren;
espurnes aurades per tot arreu.

Ens hi van atorgar  la felicitat
per un breu període de temps;
després, s'hi farien presents
les proves de les calamitats.
Amb xips instaurarats a l'entorn de la teva panxa
detonarien una malaltia  inguarible.


D'aquell amor nostre
colonitzat pel drac blanc,
a per tu, ell, hi va venir, mentre
desconsoladament
li'n demanava indulgència.

Aleshores, marxaries a desgana,
bordejat de murades estintolades,
on les paraules emmudides
recobrarien vida, enllà, esculpides
amb cincel i, gúbia.

Ja no hi ets, tot amb tu, t'ho vas
emportar, embolcallat a dintre
de baguls tancats...El teu esguard
de fanals glaucs, es transfiguraria
per clofolles d'ametlles buides.

Un camí fins l'infinit, què n'hauré
de traspassar- lo sense tu;
molts interrogants engalzats
com baules d'un collaret;
tan sols, n'hauré de resseguir
les teves  petges inscrites a l'èter.

Adela Payá i Prats
👿💜🌟👿💙💥






  

A COBERT...!

VINCENT VAN GOGH

A COBERT...!


Una lletania de fòrmules
estudiades,
per a quedar bé al davant
de qui sigui.
Paraules i dites, apreses
de memòria,
per poder-ne encobrir
amb dalmàtiques ben
sargides i, brodades,
el què al cor s'hi amaga.

Un festeig de begudes
amargues, engolides
una rere l'altra,
al bar que n'hi ha al costat
de casa.
Un colpejar de llàgrimes
contra el líquid transparent
en la copa.
Records, barrejant- se
amb allò què hagués
pogut ser-hi, però que no
hi va tenir un desenllaç feliç.

L'home jove et vol consolar
però tu, t'encabotes per
fer- li de mare.
T'ofereix una colpet i un
passeig,
t'agafa del braç amb
perseverança,
però ja no vols més històries
sense tendresa.
El desamor et produeix
cansanci,
el desig passatger, et sembla
una mica irrespetuós.

Sembla ofès, en negar-t'hi
a acomplir el seu delit
i, en comptes de dos ulls
què et mirin,
s'han interposat dos glavis
ben afuats..

Quina esgarrifança tan feroç
què el teu cos hi pot testimoniejar
en contemplar-s'hi enmig
d'uns braços que no han
après a estrènyer,
com tampoc a acollir-te amb
tendresa,
menys encara,
a incloure't entre suaus amanyacs,
on amb pressura n'hi ha una
delectança
per un fugaç divertiment.

Una tirallonga d'elogis buits
on fa l'impressió què l'ànima
s'hi hagi diluïda entre boirines,
on l'important pogués esdevenir- se en un baf,
un bleix, una alenada, però
gairebé mai, en un sentiment
sincer.

Un gintònic a la mà,
un comiat maldat pels mots
barroers,
una fugida accelerada
i, en arribar a la llar
una respiració aprofundida
en veure't cobejada
per les murades, ja fa tant
de temps, acostumades
a oferir- te'n aixopluc.

Adela Payá i Prats
🏠🏘🏨🏤🏣🏥
  

PELEGRINATGES ...!

PELEGRINATGES ...!

Asseguda a l'òmnibus
hi vaig omplint-me els ulls
del color dels paisatges;
recorro ciutats curullades
pels monuments
històrics;
andarejo per les vies Augustes,
empedrades;
em delecto a les places d'arcs
d'estil mossàrab;
hi faig amistad amb la deessa de les cireres;
guerrejo amb les estàtues dels romans decapitats, al museu;
sento llàstima pels gladiadors encomanant- se
per tornar de nou a bleixar
amb plegàries envers
Nèmesi.

Banyada entre raigs
llumeners, mentre plou
a tot el país,
et contemplo mirant
de reüll, per les vidrieres
amb les ninetes miòtiques,
fent l'aspecte de màrtir
conformat, immolat.

Em trasllado entre les
diverses geografies
extremenyes i, castellanes,
en oposició a tu,
què ho fas entre espais
reduïts, al bell mig
dels llençols en blanc
i, blau, arrencant
sospiralls a la mateixa
vida.

Enllorat, a l'entorn del teu
cap, llueixis de
fulles glauques;
n'has fet abaixar el dit polze
en direcció al Sud,
com < luvarus imperialis>.
La manca de clemència
fins aquella lluitadora enmig
del circ romà,
 s'hi retornà en contra
de la teva altivesa.

Aqüeductes d'aigües
limpides, hi faran esborralls
de les obscurides
màcules a l'ànima.
De la mà de Prosèrpina
debutaràs passets envers
el Dis Pater.
Descobridor dels territoris
de l'inframón uns altres
tatuatges et cuirassaran.


Duus al front l'estigma dels
escollits, per a deixar petjades per  sobre dels codolells de quitrà. L'osca dels peus, ja dibuixen els senyals del teu nou destí.

       

Adela Payá i Prats
☻👽🤢👿🤠👻

FAMILY ( Setmana Santa ) 19,20,21,22 d'abril ( Alcoi )

VIATGE A TOLEDO I OCANYA...!

VIATGE A BADAJOZ...!