DE CAP A PEUS...!
Una melodia de llavis
tancats;
el cor constrenyit,
volent-ne ferir amb
cadència silent,
on des de les
galtes, unes fugisseres
llambregades aquoses,
s'extravien més amunt
dels firmaments.
Ulls amb ales balmades
aterrant sobre verdes
catifes, delectant- se
per focalitzar- s'hi
en un sol lloc, a costa de
fer-ne oblits del què
hi havia d'espontàni, i
de transparent.
La simfonia de les mans
arreplegades en dits
cargolats, negant- s'hi
a abraçar l'amor. Fent ús
de l'autoengany, perquè
en el fons, un, se n'adona
què no vol lligar-se'n
a cap criatura.
Presoner d'un munt de
garjoles,
ha decidit mantenir-se'n
argollat entre barrots
i, en ataüllar les volences
al seu davant, escridassa
amb veu altívola un: SOS
als seus amics.
En té una mica d'aprensió per estimar,
tant de temps vivint en
l'absència de la tendresa,
què en advertir- la
hi tremola de por.
Aleshores, hi demana que
tothom li donés la seva mà,
per tal de trobar-se'n més
enfortit i, continuar
sense cap tipus de llaçades angelicals.
És com esllavissar- se'n
de la nostra part divina,
esbaldregar-nos-en dels nostres
escapolons espirituals,
on romandre com un tros de terra
ensulsiada.
Tostemps rodolant
al fons d'àmfores buides,
sense trobar-ne el broc de sortida,
obcecats per fer-ne tomballons
entre les parets de l'atuell.
Adela Payá i Prats
🦄🎈🎆🎀🎶🦇🐦
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada