COM A META FINAL: EL DESAMOR...!

COM A META FINAL: EL DESAMOR...! 

Tot i que emmurallada, encerclada pels teus atzucacs,
he après a obrir-ne portalades,
on des d'enllà, t'entrelluco i, et compadeixo.

Em diuen que només hi puc acompanyar-te, ....aleshores,
et contemplo
i, em dol la teva sofrença.

Ja sé què no em veus,
però romanc arran teu.
Vetllo els teus somnieigs,
els ornamento de llumetes,
alliso els teus bonys,
et faig besades a les teves ensangonades nafres.

Què n'és de trist, no poder comprendre com te n'has volgut transformar en un merlet del castell.
Quiet, inmòbil, abillat de pedregam, cruspint- te de Sol i, de Lluna,
de núvols i, de tempestes....
Tan sols, únicament, per a ser-ne idolatrat, admirat....!

Sí almenys, n'haguessis cavalcat
per sobre del teu corcell, endevinaries que s'escolta amb la dringadissa dels bellugueigs.

El moviment, gairebé, hi va arraulit de musicalitats.
Però tù, n'has volgut lluir de pauses
i, de silencis, de pentagrames
bufant notes musicals als abismes.

Tan perllongada n'ha estat establerta la quietud, que any rere any,
se t'ha encongit el teu cor de síndria. Ara refulgeix com una cirereta constrenyida. 

Un polsar tènue que no trigarà gaire en amortir-se;
una vacil.lació detinguda
al bell mig, d'un subtil pensament,
imitant càntics mortuoris;
un voler restar en la passivitat, creient que la tranquil.litat s'assoleix, no alterant el ritme candent del teu ronsejar.    

Tal vegada, l'harmonia
la hi podem trobar amb el continu  vagarejar del nostre cos,
furgant i, escarbotant les raconades més insòlites, més audaces.


Tot i que emmurallada, encerclada pels teus atzucacs,  t'ataüllo com una baula perduda
al collaret de la saviesa i,
de les compassions.

T'arreceres en brancam desamorosit, per tal de anar- hi
a la recerca de l'amor.
En trobar- lo, fuges atemorit, n'havies escollit com a meta final, conviure amb el desamor. Ja com rastell abatut,
capitombis de bocaterrosa
contra el terregam.




 Adela Payá i Prats
           🏰🌅🌌🏩🤔