POSSEÏDOR..

MURALLA ROMANA DE LUGO

POSSEÏDOR....!

Hi vam ballar sense
les closques enganxades
a les esquenes.
No vam tenir l'empeny
per ocultar els nostres
caps a dintre de les
conquilles.

Semblaven lliures,
exempts de qualsevol
lligam,
però hi vam tenir la
durada de dos dies.

En dos jorns hi vam abastir
el cicle complet
d'una vida, què
ens ensenyaria com
havia de ser l'amor per
tota una existència.

El nostre ball arran
del llit;
les cançons murmullades
a l'abric de les nostres
pells;
els poemes declamats
pels teus llavis,
mentre
els anava escoltant,
barrejant- los
entre les imatges
dels somnis.
Aquell sentiment de
tendresa que hi vaig
sentir per tu i, què pel
transcurs del temps,
s'hi transformà en
pètals de melangia.


Dos jornades què ens
empentarien a
enderrocar piràmides,
catedrals i, ponts;
exercint la força
per fer-ne rebrostar
flors als deserts,
i, gorgs d'aigua al bell mig
de les assiluetades dunes.

Anells daurats què hi vas
arrencar al planeta
de Saturn,
i, a sobre de safates
de jade, me'ls vas oferir
amb llàgrimes d'or.

Però el segrestador d'ànimes
se te va endur i, al meu davant
s'hi va presentar l'home
de les esferes lúgubres.
De llavors ençà, que desconec
on t'hi hostatges,
malgrat que he entaulat
converses amb cadascun
dels elements de la Terra,
cap ni un, no volen
desvetllar-me el secret.

Te n'has abillat de boirines,
on en caure el vespre
et visibilitzes en cadascuna
de les alcoves.

Planys i més planys,
estufits i brufolades;
la llar: una tramuntanada;
el meu amoret, terriblement
emmurallat;
en estat letàrgic;
el seu inquilí: un monstre.




Adela Payá i Prats
⛈🌤🌪🌩🌨🌫