AIGUA DE PLUJA ...!

ERNEST DESCALS PUJOL

AIGUA DE PLUJA..!


Plou, plou...
aigua dolça des
del cel a la terra.
Tothom es mulla.



Plou, plou al meu cor,
records d'un paraigües
obscurit, que algú
hi va comprar de camí
a un museu.



Barcelona, hi va ser 
el bressol de renaixença i, 
de dol alhora,
on es conjugaren joguines i, partitures.


Mentre un poema n'era 
recitat en un casament,
una dona en feia passejades al voltant de les rambles.


No hi va haver la coratgia 
per a enfrontar els reptes 
que la mateixa vida hi va interposar.



L'home gran volia mudar-se
per un nen petitó,
jugar amb els cavallets
de fusta, a la fira del poble.
No haver-ne de decidir
cap cosa;
ja li estava bé fer el brètol
de tant en tant.


Plou, plou... aigua dolça
des del cel a la terra.
Tothom es mulla.
Ell, el d'abans,
volia ser-ne gentil,
aleshores, amb ombrel.la
en mà ens va aixoplugar
a tots dos alhora.


Ara, de mica en mica,
comanda arquers amb
fletxes de foc.
Dirigeix tot un exèrcit
de ratpenats que 
embelleixen  la terrassa 
de cagallons negres, 
ben menuts.
Se n'ha fet amic
d'un cercle de bruixots 
alats i, a les nits en fa 
un tomb pels firmaments 
amb ulleres enfosquides.



Plou, plou... aigua dolça
des del cel a la terra.
Les empremtes han desaparegut; les petges s'han esborrallat;
i, els estigmes cisellats
a la meva pell,
se n'han permutat per unes libèl.lules de cel.lofana. 


L'aigua de pluja n'ha rentat
les paraules que no obeïen
a les veritats,
però el què no n'ha pogut
netejar són les intencions
dels qui volen persuadir
al seus semblants
del que no n'hi ha,
del que no existeix.





Adela Payá i Prats
           🤢☻