COL.LOQUI...!

COL.LOQUI...!

Em dius amb mots rodons
què el teu cor és com un
pastís, on boques de cucs,
se'l mengen a pleret.

Em declares què res ja
no hi pots sentir- ne, què
malauradament desconeixes
el significat de les estimes.

Has rodolat com els planetes
d'ací per allà, esclarint-te
i, obscurint-te, però que no
entens el sentit de les el.lipses.

Has plorat com un nen consirós,
perquè a dintre teu, tot és confós,
els pensaments es resisteixen
a expandir-se'n.

Els sentiments s'han col.lapsat
i, ara només hi miris per tirar
endavant. La salut minva de mica
en mica, la por hi va creixent.


Les arrels, a poc a poc, s'hi desprenen del seu substrate,
i cada vegada, més lleuger,
te n'adones de la teva fragilitat.


Em dius amb mots perfilats
què el teu cos és com el tronc
d'un arbre, que creix inclinat i què
pel seu propi pes acabarà estavellat.

Encara  ronroneges com gat devanit
en assabentar-te què hi pots
produir-ne burxades amb les teves
males actuacions.

Malgrat això, m'esmentis què les
maldats són la teva pedra filosofal,
a sobre de la qual, et recolzes. Què
gaudeixis amb el sofriment alien.

Ja veus que tots dos plegats
hem escollit camins contraposats,
però això no n'és objecte d'odi ni de
rancor, ja que l'amor tot ho pot abastir.

Adela Payá i Prats
☺🤔🤒👫💥💓