PRIMER VOL...!
Ja no cal què t'hi apropis,
fa temps que et vaig
deixar anar- hi,
et volia feliç, lliure
i, amorosit
Malgrat els meus desitjos
t'hi vaig trobar:
angoixat, nuat i desenamorat.
No volia a recer meu
una criatura encarcerada.
M'hi vaig esforçar en derribar
els teus barrots,
però una vegada estimbats
pel terra, hi vas escollir
seguir vivint engarjolat.
Ja no cal què t'hi apropis,
vull romandre arran d'un home
llibert, que no hagi de patir
per sí les cordes al voltant
del seu cos se li afluixen.
Quan vulguis encetar les
teves ales diamantines i,
cerquis companyia, et senyalaré
els cimalls per on pots
debutar els teus primers
voleteigs.
En assaborir la llibertat,
tot ho clissaràs amb
llambregades d'expansió,
fins i tot, és possible
què l'amor autèntic, s'hi
afegeixi als teus tasts
de redempció.
Adela Payá i Prats
🕊🦋🐝🐲🦉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada