MANCANCES...!

MANCANCES...!

Laberints de paraules
destriades,
on les menys denses
han assolit emprendre
el seu voleteig.


Ella: la fam, hi viu al fons
d'una àmfora, on
amb llavis de vellut
et cantusseja
estrofes desamorosides.


Et diu que tinguis
paciència, què ets a
prop de reconèixer
on s'hi troben els
secrets amagadissos.


Destrosses de poemes
i, dibuixos, fumegen
a les fogueres purificadores;
vols fer- te cendra
entre les brases,
despoblar-te de tu mateixa,
alliberar- te'n dels foscos
pensaments i, encetar
una vida, la qual, estiregassi
somriures a tothom.


Avui has plorat una mica
en assabentar-te què al
Iemen, els més pobrissons,
es nodreixen
tan sols de fulles,
no tenen res més que
menjar-ne.

Mares espaordides contemplant
el raquitisme de les seves
criatures....Tanta misèria cruel...!

Tant de bo, des dels cels
plovisquegi menjar per als
injustament desnodrits.



Laberints de paraules
destriades,
on les menys denses
han viatjat en formes
d'aliment per als més
desproveïts.





Adela Payá i Prats
🌿🌱🥀🌹🌸🌻