EL QUÈ HI VAS ENSORRAR...!

EL QUÈ HI VAS ENSORRAR...!

Hagués volgut dir- te
un t'estimo de tot cor;
haver-me vestit el
meu cos amb la teva
pell;
empeltar- me els teus
llavis;
refulgir a les nits amb
els fanals encesos
dels teus ulls.

Hagués volgut passar
vesprades senceres
llegint tots dos allhora,
comentant paràgrafs
subjugadors, al davant
del foc, als hiverns i, sota
un arbre als estius.

Aprendre d'on neix aquest
rebuig teu per tot el
què n'és inspirador de vida.
Entendre els silencis
ensordidors, quan et negaves
a conversar.

Aquella manera insensata
de fer- ne fonaments al teu cor
i, soterrar veritats com a punys,
per a després, trasmudar-les
per un garbuix de necetats.

Sí les coses són tal quals,
per què te n'has convertit en
el teu propi llibre de les
contradiccions...?

Dubtes i més dubtes,

Avui dic això, demà n'és tot
el contrari....!
Un infern enmig del Paradís.

Hagués volgut dir-te
un t'estimo de tot cor;
ballar amb tu, però amb
les ànimes entrellaçades,
deslliurats de les angoixes
i, de les incerteses,
sabent-se tots dos estimats
al mateix temps i, amb
paraules abillades d'amanyacs
què amb el transcórrer
dels anys, hi haguessin adoptat
un estil rococó.




Adela Payá i Prats
🎶🥂🍾🌻🦋🌞