TAN LLUNY I
TAN A PROP...!
No hem sabut recórrer
al mateix temps
les espirals, a les closques
dels cargols.
En línies paral.leles s'hi
vam detenir, però ni tan
sols vam saber
pressentir-nos-en.
Han hagut aurores solcades
pels meandres acolorits;
rierols reflectits pels arcs
irisats;
crepuscles, inundats de
vermellons i, boques
eixamorades per l'absència
de les connexions.
Simulacres de felicitats
cendroses, on els ulls
delataven la mancança de
lluentor,
entre les clapes obscurides.
Calidoscospis embrutits
d'empremtes digitals;
portalades atrancades,
vorejades de polsim i,
d'escorrialles.
Ens hem perdut als cercles
de les línies concèntriques,
mentre, un, se'n sortia
amb ales de voliaines,
l'altre retornava de nou al
seu origen de crisàlide.
Obsevadors dels blaus;
dels oceans i, dels firmaments;
només hi vam incidir per uns
breus instants, en un punt,
a l'entremig del cel i la terra
i, enllà, hi vam
esclatar com focs d'artifici.
Cercàvem la distància,
què ens llançaria a la
llunyania més abissal;
i, ja força aïllats,
l'un de l'altre,
aprendríem el significat
de les antípodes.
No hem sabut recórrer
al mateix temps
les espirals, a les closques
dels cargols.
Tu, imprimies les teves
petges per fora, mentrestant,
jo ho feia per dintre.
Rodolàvem amb parets
interposades, molt a prop,
de tots dos plegats,
i, tot i així, ens hi vam
extraviar per tostemps.
Adela Payá i Prats
🐌✨🎆🌏⛰
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada