PARAULES EN VA...

PARAULES EN VA...!

Volies oferir-li'n
a d'ella, un reguitzell
de coses ben boniques:

Pintures de paisatges
amb cromacitats refulgents;
escultures de cossatges
embellits;
els turonets de la Toscana;
camins amb pedres
de porcellana;
ramells de flors violàcies;
la teva honestedat ja força
esgaiada;
els teus deliris de felicitat,
soterrats;
els poemes filosòfics
de Khalilh Gibran.

Li'n vas prometre agafar- la
de la mà i,
ramblejar junts per sempre,
tostemps engalzats.

Però un jorn triat a l'atzar
en el calendari, hi vas
decidir, tu a soles i,
sense ella, què mai més
li n'obriries la porta del
teu jardí;
que mai més apujaries
les finestres per veure-la
deambular fins al llindar
de la casa;
que mai més l'estimaries
perquè n'és evident, que
mai la vas voler de veritat,
quan d'ella hi vas fer-ne
mofa al davant de tothom.

Tants versets mentiders,
tants afalacs de paraules
malgirbades;
tanta exposició de sentiments
no sentits.

Quant d'exhibicionisme del
cor, per a fer-ne demostracions
vàcües, del que mai no s'hi va
allotjar, amb pretensions
de donar a entendre el contrari.

Obsequis de dolences i,
silencis....Un cor llançat
a les escombraries, com sí
es tractés d'un embalum;
una ànima espellussada
en vida....!

Quanta crueltat és capaç
d'assolir un ésser sense
cap emoció....!
Un ésser enlluernat pels
deliris dels mesquïns.



Adela Payá i Prats
🥀☘🌾🌼🌸💐🌳🍁