MUNTANYES DE VIDA...!
Seguiré els passos
alentits dels centpeus,
escarbotaré el terrís
cercant el meu lloc.
Ja tot ho albiro amb
ulls bruns;
cargolar- me, em dóna
l'escalfor del meu cos.
L'ambició s'ha vista
transformada
en un somni de colors,
en un Paradís per a tothom.
A mesura que hi vas acomplint
anys, les possibilitats
de cristalitzar una il.lusió
van minvant de mica en mica.
Pots marxar amb saquets
de quimeres i espargir- les
en uns altres mons,
però no ací a la Terra.
Encara què alguns es plauen
per fer-te sentir impotent,
tu, vas arreplegant utopies
què a poc a poc, hi aniràs
plasmant-les de realitats.
El cuc és descargola, avança
esllavissant- se per la gleva,
s'atreveix a ser valent i audaç;
en trobar-se atacat, expelirà
els seus propis verins.
A risc de perdre la seva vida,
sap què a la fi, la Mare Terra
l'acotxarà i, envoltat de molsa
marronosa, desplegarà
comiats d'abundor per sobre
de les catifes glauques.
Seguiré els passos
alentits dels centpeus;
qualsevol batec en contacte
amb el tarquim, el percebré;
un munt de pulsacions
vibraran a l'entorn del meu
cos anellat,
i, això, em farà pensar què
hi formo part d'un cicle
vital, en aquest Sistema Solar.
Adela Payá i Prats
🍀🌱🌹🏵🌵☘
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada