ARBRE DESFULLAT...!

ARBRE DESFULLAT...!

Dolç rostre corrugat,
besllumant-s'hi
al darrere dels ventanals
ben tancats;
d'esguard una mica fugisser,
hi fas repàs de la teva vida.

Ja saps que mudar-se
de vestit, hi duu el seu
temps;
espanta la mort quan la
pressentim tant a prop,
quant tot s'hi capgira de
l'inrevés;
quan de sobte, els somnis
es converteixen en un
atzucac i, no trobem
       la sortida per a acomplir-los.   


Com hauria de dir-te
que malgrat la distància,
hi puc percebre la teva
melangia;
cada cop, que ella hi ve
a mi, li parlo suaument,
fins i tot, li n'arranco algun
somriure que altre
i, te la retorno transmudada
en gaubança.

Dolç rostre pensatiu,
contempla't a les aigües
del nostre rierol,
enllà, hi podràs esguardar-me
en emmirallar-te al fons
del líquid cristal.lí.
Hi duc allò què mai no hi
vas saber emprar amb
saviesa. Les paraules tenen
també la força per guarir-ne
les malalties.

Hi sóc al teu costat,
pronunciant mots curatius.
Sí et complaus per veure
només el pitjor de les coses,
això és el què rebràs.
Canvia, per observar el
millor de tot i, això serà
el que et regalimaràs a tu
mateix.

Dolç rostre compungit,
encara que denoti
una mancança de consideració 
vers la meva persona,
haus ací, els meus versets
sanadors:

" Poble ets, en roure consagrat,
eleva't als cels on recarregar-te'n puguis
d'energies renovades;
què els llampecs llumeners,
davallats des dels firmaments,
metamorfosegen el teu cos
emmusteït per un altre de
salutífer..."

" El meu amor sempre hi va
estar amb tu, malgrat la teva
escassetat de compassió,
a desgrat, de la  teva privació
de les estimes..."




Adela Payá i Prats
🌲🌼⏳🛏⏰🌝🌞