UN CULTE ARCAIC...!

SALVADOR DALÍ

UN CULTE ARCAIC...!

Amor esplomallat
en cels de purpurines,
què a la dona bruna
empelts de plomes
la cobricelen.

Dits enjoieats  de
llàgrimes,
orlen pètals ambarins.
En ajuntar les mans:
pluges de sedalines.

L'home macolí
res no compren.
Se n'ha recobert de teules,
gaudeix  de les dolences
infringides,
tot i així, res no el
commou.


Vesprada atabalada
amb platerets trencant-nos-en
les oïdes,
amb clarinets endolcint
cors desconsolats.

Les paraules, llençols
què no ens aixopluguen,
què ens atapeeixen
de tremolor,
què ens capbussen
a les aigües salabroses.


Quan l'amor n'es
figurat,
quanta torbació,
quant de trasbals,
quanta aflicció;
i, mentrestant, ell,
segueix amb la seva
faç d'argamassa
acabada d'assolir
entre la sorra, la cal
i, l'aigua.


Amb trets d'escultura,
un àngel de bronze,
s'hi fa present a la
sepultura d'un ajagut,
on al capvespre les
ombres berenen
molèules i, àtoms
dels qui s'hi passegen
amb farcells de florades.


Un culte arcaic...!





Adela Payá i Prats
🏤🌏👀🤢