D'HOME A ESTÀTUA DE GEL...!

D'HOME A ESTÀTUA DE GEL...! 

Amb el pas del temps
més gèlida presència,
un llenguatge força esquifit,
cap escalf de tendresa.

El seu cos, se n'ha fet
caixa de ressonància
dels seus paranys,
dels seus retrunys
de glaç.

Còrpora enfredorida,
extremitats glacials,
ulls d'iceberg,
llavis de rou,
cervell de calabruix. 

Mancança de connexió,
on els fils elèctrics,
n'han fet un curtcircuit;
compassió escadussera
sense tenir-ne interés
per cap cosa, sinó n'hi ha a canvi
penyora de tornada.

El cor desabillat del seu
sentir, exclòs de sentiments.
Cloqueigs de les aus a l'interior
de la corralina.
El gall s'hi passeja amb
delectança, mostrant el seu plomatge. 

Un corococó, en comptes
dels batecs ventriculars i,
auriculars,
al múscul contràctil,
hoste del camp de lluita.  

L'ànima espaordida,
no se'n pot avenir
amb les violències d'un
    cossatge tan espasmòdic.


Banderoles al vent,
exhibint coàguls de sang
i, de gel;
terrenys excavats de clots;
el guerrer presumeix
del seu  rovellat armament.
 

La femella de cal i, d'algeps
ha parit un ou jaspiat
amb taques d'ambre;
un polp amb cap arrodonit
hi trenca la closca i,
en sortir-se de dintre d'ella, nevisqueja sense aturar- se
fins a engrandir-se
com un gegant. 

D'ell, hi vindran a la Terra
la nissaga dels éssers murris,
     amb tentacles de granissada.   

Adela Payá i Prats
        ❄⚡🌬💧☔🌊