DEL NOSTRE AMOR...!

DEL NOSTRE AMOR...!

D'aquell amor nostre
colonitzat pel drac roig,
hi va haver espetecs
d'un munt de flamarades.

S'hi va convocar una
trobada al bell mig de la
plaça, on un reguitzell
de gàrgoles i, quimeres
davallaven des de les
alçades, des de ben amunt,
de les catedrals.
 

Es signaren pactes d'amagat,
s'hi quebrantaren algunes lleis
còsmiques i, a tu,  se te volien
endur en contra de la teva
voluntat.

D'aquell amor nostre
colonitzat pel drac verd,
rebrollaren flors d'esmaragdes,
jardins curulls de formosura.
Al llom de la bèl.lua
viatjarem  al llarg i ample
de la terra.

Abraçades d'espigues brunes
ens encerclaren;
muntanyes de petons confitats
ens envernissaren;
espurnes aurades per tot arreu.

Ens hi van atorgar  la felicitat
per un breu període de temps;
després, s'hi farien presents
les proves de les calamitats.
Amb xips instaurarats a l'entorn de la teva panxa
detonarien una malaltia  inguarible.


D'aquell amor nostre
colonitzat pel drac blanc,
a per tu, ell, hi va venir, mentre
desconsoladament
li'n demanava indulgència.

Aleshores, marxaries a desgana,
bordejat de murades estintolades,
on les paraules emmudides
recobrarien vida, enllà, esculpides
amb cincel i, gúbia.

Ja no hi ets, tot amb tu, t'ho vas
emportar, embolcallat a dintre
de baguls tancats...El teu esguard
de fanals glaucs, es transfiguraria
per clofolles d'ametlles buides.

Un camí fins l'infinit, què n'hauré
de traspassar- lo sense tu;
molts interrogants engalzats
com baules d'un collaret;
tan sols, n'hauré de resseguir
les teves  petges inscrites a l'èter.

Adela Payá i Prats
👿💜🌟👿💙💥