BOLA DE CRISTALL...!
El temps s'hi va detenir
sobtadament
a l'interior d'una bola de
cristall,
d'eixes que de menuda
tant t'agradaven,
i , què al sacsejar- la
flocs de neu, suraven
per tot arreu.
Tu, trepitjaves per sobre
de catifes blanques,
mentre els peus te se gelaven,
i, un home, d'àngel disfressat,
des de les alçades et regalimava
les oïdes amb belles cançons.
En voler apujar als cels, on
s'hi trobava el querubí,
fletxes de foc, hi varen
ser llançades amb velocitat
espasmòdica.
Hi vas caure de bocaterrosa
contra els grumolls nivis;
una tirallonga de banyetes
amb tot tipus d'arts infernals
et demanaven jugar
a esbarjos ben malvats.
Aleshores, amb cops de punys
contra els tempanells
de la butllofa vítrea,
hi vas ataüllar al teu davant
el somriure agrandit i
malèfic, d'un nen gegant.
Ara hi penses sí és millor
estar- se'n a dintre i, fer- te
amiga dels barrufets o
pel contrari, romandre a fora
amb la por immensa de
ser- ne mastegada per aqueix
nen, tan i, tan colossal.
.
Adela Payá i Prats
🤣🤗😊🌸💐🎸🔔
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada