Escultura de barro . Cultura Totonaca Veracruz , México
ADÉUS LLOTOSOS...!
Creient-te ser l'ofès
hi vas obscurir de foscam
qualsevulla escletxa per on les llums s'hi esparpellaven.
Vivies en tomba obscurida, escadusser de raigs aurats;
el teu esperit, s'hi reflectia en espills tornassolats.
Les nits de paraules diluviades, es convertiren en deserts de dunes ondulades, on les serps hi van incscriure els nostres noms amb escates de pellofes trasmudades.
Creient-te ser l'ofès,
hi vas encalcinar de blanc cadascuna de les talles esculpides amb mans enfangades...empastifades de colors castanys.
A la dona de carabruna,
la besares amb adéus silents;
flors de lotus al pit, li'n vas dibuixar entre llepades de tarquim;
hi vas aprendre amb ella el significat de les estimes.
Com no en volies prendre banys d'amor encimbellat,
del seu costat te'n vas enfugir amb coral.lina esporuguida i, gambades rampants.
El món d'albí acolories, mentre el cor bategava amb pulsacions quitranades,
des d'on la sang s'espessia de llòbrecs pigments.
Creient- te ser l'ofès
a les querences les vas acoltellar amb punyals de nacre.
Ara llueixis de conquilles esfilagarssades,
què al teu cossatge fereixen
de fora a dintre.
En mirar-te de front, un bust de llaquim amb ulls paralitzats, vessava una llàgrima de cristall,
en haver traspassat els llindars
del més enllà...!
Adela Payá i Prats
♨️🎪🎡🎨🖼🌞
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada