ABSENT DE VIDA...!
Hi vaig entendre tard
què calcigaves
pels viaranys simulats.
No m'hi vaig adonar
què el teu cos n'era un
rotllo de filmografíes.
He d'aplaudir-te'n tan
encertades intrerpretacions
d'un munt de personatges.
Tanta devoció per afalagar
a tothom, àdhuc amb destresa
i, bones paraules.
Què audaç eixa habilitat
per imitar gestos i poses,
aqueixa compostura subtil.
Hi vaig entendre fora d'hora
que no ens estimaries mai
a tots dos plegats.
Ni una paraula de consol
et vas a atrevir a pronunciar- ne.
Fins on pot arribar l'absentisme.?
Acostumat a agenollar- te'n
dramàticament al davant dels poderosos,
n'has perdut la teva identitat.
Continues llevant- te el barret al
pas de qualsevulla muller i, només
exhibeixis passets de paladí.
En comptes d'andarejar pels carrers,
n'hauries de palesar- te al damunt
dels entarimats i, enmig dels circs romans.
Agafa la cuirassa, l'espasa i l'elm;
n'hauràs de defendre't dels teus capdills,
atreveix- te a ressuscitar- te.
El mort que duus a dintre teu, hi vol
entrellucar els raigs llumeners,
dóna- li'n almenys una possibilitat.
Ignorava que t'hi hostatjaves al
costat dels escapçadors, rengleres
de caps rodolent pel terra.
Adela Payá i Prats
😎🤓🤠👿👂👣
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada