AVUI, AL CAMP...!
Flors selvàtiques
a les serralades;
catifes envermellides
de roselles,
margarides nívies,
violetes silvestres.
Un anar caminant
amb ullades de perles,
carboncles i, zirconites.
Hi sóc al pròleg del conte,
les fades em donen la
benvinguda.
La Natura, avui tota
enjoiellada,
s'ha aixecat empolainada
de gemmes precioses.
Arracades i, polseres,
anells i, diademes.
Un collaret de robins
la embelleixen com
mai l'havia vista,
i, en asseure'm per a
contemplar- la,
un xiuxiueig
de ventúria llagotera
em murmura:
" Oi, què està més maca
què mai....? "
Tinc l'enyorança de tantes
coses, de tants records
amuntegats a dintre meu,
què no sé per on començar
per a treure- los a tots, al
davant de tanta formosura.
Escolto música entre les
branques dels arbres,
partitures de fulles novelles
inicien els seus primers
preludis, de càntics amorosits.
Un cel reblit de carrosses
blanques, espargeix caramels
de maduixes, volent afalagar
a la Terra amb els seus regals
de llums enrossides.
N'estic tant bé ací, què em
costa molt tornar enrere.
En arribar a casa, serà com
ficar- me a dintre de la gàbia.
Aleshores, m'assabentaré
què hi sóc a l'epíleg d'eixa
història tan bonica.
Els donyets s'han acomiadat
muntats al llom d'una papallona.
Adela Payá i Prats
😊😄😉😆🌴🌷🌹
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada